Caminant cap a l'autèntica "Devolution"

Aquest és el bloc de dos catalans que vivim a Escòcia i fem un seguiment del seu procés d'independència.

4 de juliol de 2014
Sense categoria
0 comentaris

La posició dels governs escocès i britànic davant el referèndum

Com ja sabeu, el referèndum d’independència que se celebrarà a Escòcia el proper setembre és fruit d’un acord polític entre els governs escocès i britànic, un factor que diferencia els processos sobiranistes català i escocès. El govern de Westminster va cedir la competència de referèndums temporalment al govern escocès per tal que aquest pogués dur a terme el referèndum sota la seva gestió.  

Tal com vàrem explicar en un article anterior, una de les tasques que està desenvolupanr el govern d’Alex Salmond és una campanya de foment del registre al cens electoral entre els ciutadans d’Escòcia, així com de foment de la participació en el referèndum. Però, més enllà d’això, el govern fa una aposta clara davant la pregunta del referèndum, tot promovent el vot favorable a la independència. La prova d’aquest fet la podem trobar, per exemple, en l’Scotland’s Future. Aquest document, de més de 600 pàgines, elaborat pel govern -que tot ciutadà pot demanar rebre a casa seva de forma gratuïta-, exposa al llarg de tot un capítol els arguments per votar ‘sí’ a la independència. A més, també exposa el full de ruta fins a la proclamació d’independència que seguiria el govern en cas que es guanyés el referèndum. Un altre dels punts interessants és l’esbós que fa de l’Escòcia futura en cas que l’SNP guanyés les primeres eleccions post-independència, tot detallant clarament les polítiques que duria a terme en cadascuna de les matèries que composen un govern d’estat independent. Fa unes setmanes es va publicar un altre document molt rellevant: l’esborrany de la que podria ser la constitució de l’Escòcia independent. Aquests documents ens defineixen de forma molt clara quin és el posicionament del govern d’Escòcia davant el referèndum del 18 de setembre i quin país tenen en ment en cas de victòria del ‘sí’ aquell dia i de l’SNP a les eleccions del 2016. Però les ganes de fer arribar tot això a la gent no acaben aquí: el mateix Salmond ha demanat de forma reiterada al primer ministre britànic David Cameron de fer un cara a cara televisat per debatre els pros i contres de la independència. Aquest últim s’ha negat a fer el debat, ja que és conscient que el seu partit crea força rebuig entre els escocesos, i, finalment, allò que tindrà lloc serà un cara a cara entre Salmond i el cap de la campanya Better Together, Alistair Darling[1].

Pel que fa al govern britànic, tampoc no sembla arronsar-se a l’hora de mirar de convèncer els escocesos de la necessitat de rebutjar una separació amb el Regne Unit. Fa uns dies, varem rebre a casa un petit llibre titulat “What staying in the United Kigndom means for Scotland” (Què significa per Escòcia quedar-se al Regne Unit). L’autor d’aquest llibret és precisament el govern de David Cameron. En el seu interior hi podem trobar, de forma breu però concisa, agrupats en cinc temàtiques, els arguments en què sostenen la seva aposta pel ‘no’ a la independència. El llibret és ideal pel públic en general, però, a més, el govern britànic hi deixa l’enllaç a una web[2] que ha obert per a aquells que vulguin ampliar la informació. Allà, entre d’altres coses s’hi poden trobar els 19 informes que el govern de Westminster ha elaborat per analitzar les conseqüències d’una Escòcia independent. Tant al web com els informes, el posicionament és clar.: segons el govern britànic, cal votar ‘no’ el proper 18 de setembre perquè la unió britànica aporta grans beneficis a Escòcia i el possible trencament d’aquesta, per contra, li causaria greus problemes. 

És evident, doncs, que els dos governs tenen una posició clara davant el referèndum i no escatimen en temps i recursos per mirar de fer-la arribar a la ciutadania que el proper 18 de setembre tindrà l’oportunitat de decidir el futur d’Escòcia. Si ho comparem amb el referèndum d’independència de Catalunya, veiem clarament que hi ha grans diferències. El govern espanyol centra el seu discurs en negar la possibilitat legal de Catalunya per fer el referèndum. D’altra banda, també ha realitzat algun informe, com el que va enviar a ambaixades arreu del món per exposar la seva posició vers el possible referèndum de Catalunya. En aquell informe, el govern espanyol centrava bona part dels arguments a deslegitimar el procés català, però també hi figuraven nombrosos arguments segons els quals la independència portaria Catalunya al desastre econòmic[3]. Pel que fa al govern català, ha adoptat una posició totalment oposada a la del govern escocès. No trobem en cap cas un equivalent al Scotland’s Future ni a l’esborrany de constitució d’Escòcia -malgrat que hi ha un grup de jutges que n’estan fent una per iniciativa pròpia. El govern de Mas s’ha esforçat en tot moment per mirar de ser neutral davant el referèndum i dedicar-se a aconseguir que aquest es pugui celebrar. Una de les coses més sorprenents és el fet que, en l’esborrany de la llei de consultes que es tramita al Parlament, es limita a la institució convocant -és a dir, la Generalitat- no només el dret a fer campanya per una posició concreta, sinó fins i tot la possibilitat de realitzar una campanya de foment de la participació[4]. Segurament a un escocès li sorprendria molt que el govern català s’autolimiti d’aquesta manera a l’hora d’impulsar el procés d’independència. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.