Una tarda fent campanya amb la plataforma RIC

Són les dues del migdia i un grup d’unes 40 persones ens trobem davant la zona comercial de l’humil barri de Pilton d’Edimburg. Hem respost a la crida que ha fet la plataforma Radical Independence Campaign d’organitzar una jornada nacional de campanya pel Sí a la independència al conjunt d’Escòcia. A més d’Edimburg, la campanya va tenir lloc a 45 localitats més del país.

Com ja vam explicar en un article anterior, la Radical Independence Campaign és una plataforma favorable a la independència d’Escòcia però amb el tret distintiu que, a més, creuen i defensen que aquesta independència ha de ser una eina per construir una Escòcia més justa, igualitària i socialista; al seu entendre, el 18 de setembre pot ser el punt d’inici -no pas el final- d’un procés per construir un país amb dinàmiques i pràctiques polítiques molt diferents de les de Westminster.

És per això que, conseqüentment al seu ideari, la RIC ha decidit centrar els seus esforços en els barris més humils del país. Creuen que cal arribar als milers d’indecisos que hi ha en aquests barris, i ho fan tot usant arguments diferents als de la campanya del Yes Scotland. El seu objectiu, en aquestes campayes, és posar de manifest que la independència ha de servir per canviar el país i posar-lo al servei de les classes populars. Creuen que és important apostar per un model econòmic que ajudi a reduir les diferències socials en lloc d’augmentar-les, com passa actualment al Regne Unit.

La Pat, una de les activistes de la plataforma, explica als assistents com realitzar la tasca de porta a porta (knocking-door) que durem a terme. Es formen petits equips als quals s’entregarà un plànol amb el tros de barri que se’ls ha assignat (carrers, blocs de pisos). Caldrà, en primer lloc, demanar als veïns quin posicionament tenen davant el referèndum. Amb aquesta informació recollida per tots els equips del país s’obtindrà una fotografia del suport a la independència en aquests barris. En cas de trobar un indecís és quan val la pena d’obrir un debat amb ell per mirar de convèncer-lo d’optar pel Sí. Una altra tasca important és assegurar-se que han formalitzat el registre necessari per formar part del cens electoral.

Des del nostre punt de vista, l’experiència de poder participar en aquesta campanya va ser molt enriquidora. Vam parlar amb persones de perfils diversos. Gent més jove i gent de més avançada edat. Una de les coses que ens va sorprendre més és la diversitat dels tipus d’habitatges: en un mateix carrer vam poder observar que hi havia blocs de pisos força decents i nous i d’altres que encaixaven més en la la socilogia d’un barri com el de Pilton. Sembla que aquestes diferències tan grans vénen causades pel tipus d’habitatge: en els casos en què aquest és de promoció pública hi viuen famílies més humils que no pas en els de promoció privada, com és lògic. Pel que fa a les respostes, en el nostre cas vam trobar pocs indecisos i gairebé tots ens van contestar força convençuts de la seva opció de vot. Sorprenentment, la majoria van dir que votarien a favor del ‘sí’, alguns a favor del ‘no’, i alguna persona que ens deia que clarament no aniria a votar. El resultat global de la jornada de campanya ens va arribar a principis de setmana. A Edimburg, del conjunt de persones que van respondre a les preguntes sobre el seu posicionament vers el referènduml, un total del 39% votaria ‘sí’, un 29% votaria negaitvament i un 32% no ho tenia clar o no votaria. Per tant, sense tenir en compte aquest darrer grup, en el referèndum el resultat hagués estat de 57% pel ‘sí’ i de 43% pel ‘no’. En el conjunt d’Escòcia van participar a jornada de campanya un total de 978 voluntaris. que van parlar amb 8317 ciutadans. D’aquests, el 40% va contestar que votaria ‘sí’, un 29.5% va contestar que votaria ‘no’ i un 30.5% no ho tenia clar o va dir que no votaria. Per tant, el resultat del referèndum, extrapolant aquests resultats i excloent els indecisos i els abstencionistes, seria un 57.6% pel ‘sí’ i un 42.4% pel ‘no’. Tot plegat, doncs, és força esperançador pels partidaris de la independència que, tot i que cada cop escurcen més distàncies amb els contraris, encara no han arribat al 50% o més de vots en cap de les enquestes que s’han publicat.

Un cop finalitzada la campanya, els voluntaris ens vam trobar a un pub del barri. Allà vam poder conversar i intercanviar experiències entre nosaltres. A més, com que érem pràcticament els únics catalans voluntaris a la campanya de Pilton, van preguntar-nos sobre el procés indepentista a Catalunya i als Països Catalans, i van mostrar-se força interessats en els moviments més crítics amb el sistema de partits tradicional que han emergit recentment tant a la nació catalana com al conjunt de l’estat espanyol.  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *