Caminant cap a l'autèntica "Devolution"

^{Foto: Calum Hutchinson}
El proper dijous, 22 de maig, al Regne Unit se celebren les eleccions europees, és a dir, els habitants d’aquest territori decidiran quins seran els seus representants al Parlament Europeu de Brussel·les. Igual que a Bèlgica, França, Irlanda, Itàlia i Polònia, al Regne Unit el territori està dividit, per a aquestes eleccions, en circumscripcions, a diferència de la resta d’estats, en els quals tot el territori estatal forma una única àrea electoral o circumscripció. En concret, hi ha 12 circumscripcions: la d’Irlanda del Nord, la de Gal·les, la d’Escòcia i les 9 regions en què es divideix administrativament Anglaterra. En el cas d’Escòcia s’escullen 6 eurodiputats.

En general, les eleccions europees desperten poc interès entre els escocesos. En les darreres eleccions, l’any 2009, a Escòcia va haver-hi una participació de tan sols el 28,5%, 6 punts per sota de la mitjana del Regne Unit, i la més baixa de totes les circumscripcions de l’estat.

Aquest cop, però, els comicis tenen un tret distintiu, i és que seran les votacions anteriors a ‘la gran votació’: el referèndum sobre la independència. Per tant, el tema hi és inevitablement present. En aquest article fem un petit repàs de cadascun dels partits amb més implantació a Escòcia que presenta candidats a les eleccions al Parlament Europeu, i com aquests grups polítics aborden el tema del referèndum.

En primer lloc, l’Scottish National Party sembla tenir poc interès en els comicis europeus, si ho jutgem basant-nos en el poc espai que dedica a les eleccions a la seva pàgina web^[1], i en el fet que no hem rebut fulls de propaganda a la bústia (quan falta menys d’una setmana per les votacions). Un dels motius per explicar la poca mobilització de l’SNP podria ser el fet que ja té força garantits 3 diputats dels 6 que s’escullen, i sembla quasi impossible que en pugui aconseguir un quart. D’altra banda, quan falten quatre mesos pel referèndum, el partit està centrant la major part dels seus esforços a impulsar el ‘sí’ a la independència. Pel que fa tant al missatge que transmet com a la campanya del partit, estan clarament vinculats al referèndum: fan un discurs totalment europeista i afirmen que votar l’SNP i, posteriorment, el ‘sí’ a la independència el proper 18 de setembre és la garantia per tal que Escòcia segueixi formant part de la UE. En contraposició, argumenten el fet que el govern de Westminster s’està plantejant de fer un referèndum perquè el Regne Unit decideixi si vol sortir de la UE -en part, a causa de l’ascens del partit euroescèptic i d’extrema dreta UKIP. De fet, aquesta formació podria esdevenir primera força a aquestes eleccions europees, segons algunes enquestes, al conjunt del Regne Unit. La campanya de l’SNP es resumeix en el seu cartell^[2], l’eslògan del qual fa la següent crida: “Make Scotland’s mark on Europe” (“Fes la marca d’Escòcia a Europa”), tot combinant-ho amb una bandera del país que simula ser una creueta a la papereta de votació.

A la web del Labour Party escocès no hi trobem cap apartat dedicat a les eleccions europees. Tot i així hem rebut a casa la seva propaganda electoral^[3]. Aquesta està clarament vinculada a l’ambient pre-refèrendum. El lema de campanya, “Together we can” (“Junts podem”) és un clar missatge que destaca la seva aposta per la unitat. A l’interior del fulletó és on s’amplia aquest missatge, en diversos apartats, tots sota títols que contenen la paraula ‘together‘. A cadascun d’aquests missatges, el partit intenta ressaltar els beneficis de compartir estat amb la resta de nacions del Regne Unit, així com aquelles iniciatives provinents del partit laborista que han millorat clarament la qualitat de vida dels escocesos. No és fins al darrer apartat que parla de la Unió Europea, també per destacar el beneficis de formar-ne part. Cal dir que els laboristes, segons totes les enquestes, tenen garantits els mateixos dos eurodiputats que tenen ara.

Els conservadors escocesos (tories) -partit que ostenta el govern del Regne Unit- també han escollit un lema de campanya molt centrat en el context polític del referèndum d’independència: “Yes to change in Europe – No to independence” (“Sí a canviar dins d’Europa – No a la independència”). No només això, sinó que fins i tot han optat per  anomenar a la candidatura de la següent manera: “Scottish Conservative – No to independence” (“Conservadors Escocesos – No a la independència”) . Si analitzem el contingut de la campanya^[4] que han preparat per a aquestes eleccions, veiem que, d’una banda, se centren bàsicament a vendre’s com a garants per mantenir la unitat del Regne Unit i, de l’altra, a donar suport a un referèndum sobre la Unió Europea que, segons una recent enquesta, té el suport d’una majoria d’escocesos. Segons les enquestes sobre els comicis recents, els conservadors mantindrien l’actual eurodiputat, però hi hauria cert risc de perdre’l en benefici d’UKIP si aquest darrer partit els aconsegueix superar en vots -fet que, en alguna d’aquestes previsions, es tradueix en quedar tan sols a 1 o 2 punts percentuals dels conservadors.

Els liberal-demòcrates escocesos no trenquen la tendència i també han reservat un lloc central en la seva campanya pel referèndum d’Escòcia. En el seu espot electoral^[5] centren el discurs en els beneficis de pertànyer a la UE i al Regne Unit, així com en els perills d’estar fora d’aquests marcs. El candidat es refereix a l’aposta dels conservadors per a un referèndum per sortir de la UE i a la proposta de l’SNP per a la independència d’Escòcia, que, si es produís, no garantiria seguir formant part de la UE. En contraposició als arguments que critica, el partit aposta per mantenir Escòcia tant al Regne Unit com a la UE. El lema de campanya escollit és “In Britain, In Europe, In Work” (“A Gran Bretanya, a Europa, en el treball”). De fet, el tercer eix de la campanya són precisament els llocs de treball. En la propaganda que hem rebut a casa s’exposa que l’actual eurodiputat i candidat a la reelecció, George Lyon, i el lider del partit, Willie Rennie, estan dedicant esforços a la creació de llocs de treball i inversions per Escòcia. Posen de manifest que la pertinença a la UE i al Regne Unit és precisament un factor clau per a garantir la creació de llocs de treball i que cal no posar-ho en risc. Les perspectives electorals d’aquest partit no són gaire bones: en la gran majoria de les enquestes en George Lyon perdria la seva condició d’eurodiputat.

Els Verds són el partit que menys ha centrat la seva campanya^[6] en el referèndum d’independència. El partit aposta sobretot per ressaltar les polítiques proposades per a Escòcia i per a Europa: donar més poder als ens locals, assegurar que els serveis públics no es privatitzen, recuperar la gestió pública dels ferrocarrils i garantir la lliure circulació de persones, que consideren que enriqueix l’economia i la cultura. També es postulen a favor d’una Europa que encari la seva diplomàcia cap a la defensa dels drets humans i cap a l’ajuda a les nacions empobrides en lloc d’estar al servei de les grans corporacions. A través d’aquesta campanya, els verds esbossen implícitament la seva proposta de disseny d’una Escòcia independent: aprofiten per dir ‘no’ a la OTAN, a l’armament nuclear i a les agressions militars. Un dels missatges claus que llança el partit, però, és el d’alertar que són el vot útil per aturar UKIP ja que, segons ells,  el darrer escó es juga entre aquests dos partits. Malgrat tot, les enquestes que han sortit fins ara no semblen donar-los gaire opcions a d’obtenir un lloc al parlament Europeu.

Pel qua fa al polèmic partit euro-escèptic, d’extrema dreta i racista, l’UKIP, sembla que augmentaria el seu suport en relació amb les darreres eleccions europees. Cal dir que a Escòcia aquest partit té molt menys suport que a la resta del Regne Unit. Les darreres enquestes mostren una diferència de fins a 20 punts percentuals entre els dos territoris. De fet, sembla que la seva implantació al país és força escassa. Prova d’això és el fet que no hem sabut trobar informació sobre el seu missatge concret per a Escòcia. L’únic fet rellevant en relació amb el país fou l’acte de campanya que van protagonitzar a Edimburg^[7], en el qual tot el protagonisme va recaure en Farage, el lider del partit al Regne Unit, en lloc de recaure en el seu candidat escocès al parlament europeu. Més enllà de refermar la seva posició contrària a la immigració, Farage també va avisar que un bon resultat d’UKIP el 22 de maig seria una bona eina per influir en el debat sobre la independència d’Escòcia. Com hem dit anteriorment, les darreres enquestes acosten el partit a l’objectiu d’obtenir un escó que estaria en joc amb els conservadors, però també podria venir de la pèrdua del tercer eurodiputat de l’SNP. Això ha portat aquest darrer partit, igual que els verds, a presentar-se com el vot útil per aturar UKIP^[8].

En conclusió, doncs, el referèndum d’independència que tindrà lloc el 18 de setembre a Escòcia està marcant molt una campanya que en general desperta poc interès entre els electors d’un dels països amb una participació més baixa en aquestes eleccions. Cal dir, però, que la proposta de referèndum sobre el futur del Regne Unit a la Unió Europea plantejada pel partit conservador, també és un dels principals temes del debat. A més, el fet que els escons per repartir siguin pocs i que aquells que estan realment ballant siguin només un o dos, porta als partits a dedicar-hi molts menys recursos, temps i esforços.