Caminant cap a l'autèntica "Devolution"

Ahir vam tenir l’oportunitat de participar de manera directa en la campanya pel ‘sí’ del referèndum escocès. Aquest primer contacte fou amb l’equip de la plataforma Yes Scotland, concretament amb la secció que correspon a la zona on vivim: Edinburgh North i Leith. Vam apuntar-nos a l’esdeveniment uns dies enrere, i ahir al matí vam acudir al lloc de convocatòria, un estand situat a prop del centre de la ciutat, a l’inici d’Elm Row.

La rebuda que vam tenir per part de l’equip de campanya va ser força afectuosa. De seguida que ens hi vam acostar i ens vam presentar es van mostrar molt amables, i encara més propers quan els vam dir que érem catalans! Ens van donar un cartell del Yes amb la senyera de fons perquè ens hi féssim una foto, que ells mateixos van penjar posteriorment a la seva pàgina de Facebook.

Després de parlar una mica del seu procés d’independència -sobre el qual, per cert, es mostren molt esperançats pel fet que la tendència de les enquestes és un augment progressiu del suport al ‘sí’-, ens van assignar una petita zona de la vora perquè hi repartíssim díptics de campanya. Així és com vam estar gairebé dues hores pujant i baixant escales, deixant díptics a unes quantes bústies del centre d’Edimburg. Cal destacar que la reacció dels veïns, quan els dèiem que érem del Yes Scotland i els demanàvem si ens podien obrir la porta, va ser en tots els casos molt positiva. La majoria ens responien amb un ‘ok‘ i ens obrien, però alguns fins i tot es mostraven entusiàstics i ens responien amb un ‘sure!’.

Estem molt satisfets d’haver pogut aportar el nostre gra de sorra a aquesta campanya i, sobretot, de la rebuda càlida que els compatriotes escocesos ens van donar.

Per situar una mica en el context, cal saber que hi ha diverses plataformes que han nascut amb l’objectiu de fer campanya a favor del ‘sí’ al referèndum. La més important, pel que fa a nombre de col·laboradors i ressò, és aquella en la qual vam col·laborar ahir, el Yes Scotland. Va ser presentada públicament el 25 de maig de 2012 a Edimburg. Té el suport del principal partit d’Escòcia -que des del 2007 en controla el govern-, l’Scottish National Party (SNP), així com de l’Scottish Green Party, que compta amb 2 diputats al Parlament d’Edimburg, i l’Scottish Socialist Party, que actualment és extraparlamentari. És, per tant, una plataforma força transversal que intenta convèncer els ciutadans d’Escòcia que el millor pel futur del país és votar ‘sí’ a la independència. Això ho fa a través d’actes diversos, entre ells el repartiment de propaganda a peu de carrer o a les bústies, o el laboriós door-to-door canvassing (porta a porta). A més, un dels formats més interessants d’acte és el dels debats que organitzen a instituts i universitats, on participa un ponent a favor del ‘sí’ i un a favor del ‘no’. Abans del debat es fa un sondeig entre els assistents per saber quin suport té cada opció. Un cop finalitzat el debat, es repeteix el sondeig per tal de poder comprovar l’impacte que aquell ha tingut. En general, abans de començar acostuma a haver-hi un nombre important d’indecisos i el ‘no’ supera el ‘sí’, però en l’enquesta final els percentatges s’inverteixen i el ‘sí’ s’acaba imposant, alhora que la bossa d’indecisos disminueix substancialment. Els resultats del sondeig són, doncs, un termòmetre per mesurar l’eficàcia d’aquest tipus d’acte, que en aquest cas és molt elevada.

La Radical Independence Campaign (RIC) és una plataforma molt més definida a nivell ideològic, que pretén plantejar la construcció d’una república democràtica, igualitària, amb un potent estat del benestar i favorable al desarmament nuclear. Els seus afins tenen clar que això només serà possible a través de constituir un nou estat per a Escòcia, i per això aposten per votar favorablement a la independència el 18 de setembre. La plataforma va ser fundada a través de la Radical Independence Conference, que va comptar amb l’assistència de 900 persones. La RIC té el suport de l’Scottish Socialist Party, del Socialist Workers Party i de l’International Socialist Group, així com de membres de l’Scottish Green Party i de l’SNP. Les principals accions de la campanya estan basades en protestes no violentes d’acció directa.

Finalment, cal esmentar la plataforma Labour for independence, la qual centra la seva activitat en visualitzar i donar veu als membres de l’Scottish Labour Party que aposten per la independència d’Escòcia. Cal tenir present que la posició oficial del partit laborista és contrària a la independència. De fet, aquest partit el podríem comparar una mica amb el PSC, ja que és la força gran considerada de centre-esquerra a la Gran Bretanya, i té presència també en territori escocès. Concretament, a Escòcia, l’Scottish Labour Party ha format part del govern durant les 3 primeres legislatures, en coalició amb els liberals, i actualment és la segona força parlamentària, amb 37 diputats. Per la seva força electoral és important l’existència d’aquesta plataforma, ja que fa de paraigua dels laboristes que, tot trencant la posició oficial del partit, aposten pel ‘sí’ a la independència d’Escòcia.

Pel que hem pogut observar, aparentment no hi ha rivalitat entre aquestes plataformes -almenys entre les dues primeres- a l’hora de convocar actes i accions diverses. Ben al contrari, sovint es fan promoció mútua dels actes, tot animant els ciutadans a participar-hi. Tenen ben clar quin és l’objectiu d’aquesta campanya constant.