Petjades d'esclop

Les aplicacions informàtiques que processen textos, ja sigui com a tasca específica (processadors de textos) o complementària (gestors de correu electrònic) estan sotmeses a un continu procés de canvi, obligades per un mitjà, el de la informàtica, que necessita innovar, ja sigui per captar l’atenció d’un públic insadollable en la seva fam de lluir l’última versió del que sigui, ja sigui per adaptar-se als salts tecnològics, també aparentment inacabables. Això fa que documents de text creats fa relativament poc temps amb una determinada versió d’un determinat programa ja no es mostrin en la forma originalment dissenyada, sinó que, en virtut dels canvis del programa que els gestiona en la seva versió més actual, sofreixen sorprenents transformacions.

En el cas dels missatges de correu electrònic (que podríem fer extensiu al conjunt de textos generats per aplicacions de missatgeria instantània, incloses les que s’executen en tauletes i mòbils), que en principi no estan concebuts per ser emmagatzemats i recuperats més enllà dels dies següents a la seva emissió, sinó que són productes efímers que tenen com a objectiu la comunicació immediata, ràpida, d’unitats molt discretes d’informació, la mediació de diversos filtres (com ara anti-spam, bloquejadors d’imatges o de finestres emergents…) pot convertir els textos tal com surten de l’aparell emissor en quelcom molt diferent en l’aparell que els visiona.

L’actual estadi de la tecnologia informàtica ve a constatar l’afirmació dels que defensen la infinita deriva dels textos, dels quals ara ja no en tenim ni la certesa d’un productor humà. No cal cap hermeneuta capaç de desxifrar-ne la lectura correcta, perquè aquesta no transcendeix l’instant de la seva manifestació. No hi ha continguts perdurables, només signes que canvien imprevisiblement: només valen el moment en què es mostren per caure tot seguit en l’obsolescència.

No hi ha ideologia, només consum.

Autor: Jesús Aumatell

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!