escenavegant

Malauradament fa molts anys que es veia venir aquest funest final d’un vaixell, d’un veler escola, que havia estat recuperat pel coratge, el treball i els diners d’uns amants de la navegació tradicional. Sense entrar en detalls històrics, el Far de Barcelona acomplí una tasca social i integradora durant un bon grapat d’anys. El Consorci el Far, de Barcelona era el seu armador i el vaixell fou protagonista durant anys de singladures èpiques per la mar Mediterrània, tant amb joves com amb persones adultes disposades a col·laborar i conèixer que significava viatjar per mar com dos-cents anys endarrere.
La dissolució del Consorci el Far sembla que fou motiva per la nefasta alcaldessa, Ada Colau, a qui allò li devia semblar un luxe burgés. Un luxe del qual se’n aprofitaven un bon nombre de joves, sovint expulsats del sistema educatiu, on aprenien un ofici relacionat amb la mar. La dissolució comportà la cessió de tota la flota del Consorci: El Far de Barcelona, el Far Barcelona, el Far de Cabrera, el Far de Formentera (potser me’n deixo algun), al Museu Marítim de Barcelona. En una primera època el pailebot Santa Eulàlia i el Far de Barcelona compartien el «regnat» de la flota del museu. Però la jubilació de l’anterior director i la incorporació d’en Enric Garcia, significà un abandonament de la flota viva, a l’aigua. En paraules seves, les embarcacions d’un museu han de ser dins el museu. Aquesta manca de sensibilitat per un patrimoni marítim viu ha tingut altres víctimes, com ho fou la rèplica de l’Ictineu I que hi havia a la porta del museu a l’Avinguda de les Drassanes.

Aquests dies estem a l’espera de la decisió dels tribunals francesos sobre el futur de l’Hermione, la gran fragata que fou estrella durant anys de la recuperació patrimonial d’aquell país. Avui rebem aquesta imatge de les grues traient del mar el Far de Barcelona. Quin serà el seu destí? Una nau industrial? Directament el seu desballestament? Altra cop s’haurà perdut l’oportunitat de mantenir viu un vaixell patrimonial. Algunes veus «autoritzades» diuen que no els correspon conservar-lo perquè és un vaixell d’altres latituds. Si usem un símil museístic, ja podem anar traient tota la pintura flamenca, italiana o francesa de les sales dels museus. Hem suportat el «sainet» dels frescos de Sixena durant mesos, però de ben segur que cap diari vinculat a l’actual govern es farà ressò del què està passant.
La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, una altra important entitat dedicada a la recuperació i conservació patrimonial, no ha badat boca. Es desconeixen quines accions s’han fet per salvar aquest vaixell. Malgrat que moltes de les persones que formen part d’aquesta Federació havien pogut gaudir de «dies de mar» a bord.
Per aquells que desconeguin el vaixell uns simple recerca ens dona aquestes dades:

El Far de Barcelona no és només un vaixell; és una peça de museu viva que explica la transició entre la navegació tradicional i la conservació del patrimoni marítim català.

Aquí tens la seva història resumida:

1. Orígens a Noruega (1874)

La nau va néixer lluny de la Mediterrània. Va ser construïda l’any 1874 a un poble prop de Bergen, Noruega. Originàriament era el que es coneix com un jakte, un tipus de vaixell de fusta d’un sol pal, molt robust, dissenyat per al transport de mercaderies (principalment peix salat i fusta) per les aigües fredes i braves del Mar del Nord.

2. Una vida de treball i canvis de nom

Durant més d’un segle, el vaixell va canviar de mans i de funcions diverses vegades:

• Va portar el nom de Hadiar i, més tard, Anna Rosa.
• Va sobreviure a les dues guerres mundials transportant càrrega per la costa noruega.
• Com molts altres velers de l’època, se li va instal·lar un motor a mitjans del segle XX per mantenir-lo competitiu, perdent part de la seva configuració original de vela.

3. Arribada a Barcelona (Anys 80)

El gir decisiu en la seva història es produeix a principis dels anys 80. Un grup de professionals vinculats al món de la publicitat i el disseny a Barcelona el va descobrir a Noruega. El vaixell estava en un estat de conservació precari, però la seva estructura de fusta era tan sòlida que van decidir comprar-lo i portar-lo navegant fins a Catalunya.

4. La Fundació El Far i la restauració

Un cop a la ciutat, es va convertir en el símbol i la seu de la Fundació El Far (Centre de Referència del Mar). A partir de 1991, el vaixell va ser sotmès a una restauració integral per convertir-lo en una goleta de dos pals.

L’objectiu era doble:

1. Recuperar l’aparença clàssica dels velers del segle XIX.
2. Servir com a escola-taller per ensenyar oficis relacionats amb el mar i la fusta a joves amb risc d’exclusió.

5. Actualitat: Museu Marítim de Barcelona

L’any 2011, la Fundació El Far es va dissoldre i la nau va passar a formar part de la col·lecció del Museu Marítim de Barcelona (MMB). Des de llavors, el Far de Barcelona actua com un vaixell ambaixador (l’autèntic vaixell ambaixador del MMB és el pailebot Santa Eulàlia):

• És un “vaixell d’aula” on s’imparteixen cursos de navegació tradicional.
• Participa en regates de vaixells clàssics i festivals marítims per tota la Mediterrània. (Nota: des de la incorporació del vaixell al MMB, mai més ha participat en festivals marítims).
• Està amarrat habitualment al Moll de la Fusta, al Port Vell, on es pot visitar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!