En sentir parlar dels problemes de mobilitat a través de les emissores de ràdio cada matí, escoltem els problemes que tenen els usuaris de les xarxes de rodalies i mitja distància a diari. Els habitants del Baix Empordà són una part dels ciutadans, qualificats com de comarques, que no pateixen mai retards ferroviaris. Però no és cert que el Baix Empordà no tingui vies fèrries, de fet en té 2.730 metres. Però cap estació. Les més properes es troben a les comarques veïnes i per proximitat, amb les Gavarres com a frontera natural, es pot dir que la estació del Baix Empordà sud és a Caldes de Malavella i la del nord a Flaçà.
Ara bé a mode d’exemple, per arribar a l’estació de Caldes de Malavella des de Palamós en un dia laborable, caldrà llevar-se ben d’hora doncs els únics serveis de bus que hi ha surten a tres quarts de vuit el primer i quan faltin cinc minuts per dos quarts de nou el segon. Cap més. I pitjor és la tornada donat que només en tindrem un a dos quarts de set de la tarda. Si per exemple el destí és Figueres, el temps de viatge emprat serà de dues hores i 25 minuts. Quan en automòbil hi ha poc menys de 62 quilòmetres i una hora de trajecte. I finalment queda el preu, cinc euros del bus més 7 del ferrocarril, un total de dotze euros. Si el destí és Barcelona el temps serà de dues hores i quinze minuts. En automòbil són 115 quilòmetres (aproximadament una hora i un quart). El preu de viatjar en transport públic són 16 euros si es combinen bus més tren, o 17,10 euros i dues hores de viatge en bus directe. Queda patent que aquesta mancança de transport públic obliga als empordanesos a disposar de vehicle particular per desplaçar-se arreu.
Aquests exemples parlen de desplaçaments habituals pels ciutadans: metges, gestions administratives, feina, etc… Un dels motius és que les xarxes de transport púbic copien el model radial espanyol sigui des de Barcelona o des de la resta de capitals provincials. Així moure’s en transport públic dins entre comarques veïnes sol ser molt difícil, lent i costós. La desaparició de les línies fèrries de via estreta durant la segona meitat del segle XX, vista com una modernitat en aquell moment, va suposar la impossibilitat d’haver adaptat aquest tipus de transport a medis més moderns com poder ser els moderns trens-tramvies que poden circular pel bell mig de les poblacions i permeten enllaçar pobles i viles d’una forma ràpida i sostenible. Sistema àmpliament implantat als Països Baixos, França o Alemanya. Però la inversió necessària per fer retornar el ferrocarril al Baix Empordà ha estat absorbida per la construcció de la autovia C31 i C35 que havia d’envoltar les Gavarres però que realment enllaça la Costa Brava centre i sud amb Barcelona. Per cert, la C35 és una autovia de peatge a l’ombra (Cedinsa: FCC, Copcisa, Copisa, Comsa Concesiones) que no té cabines de cobrament, però on la Generalitat paga per cada vehicle que hi passa. Aquesta és la tarifa en €:
Tram C-35/C-65/C-31 Lleugers Pesants Lleugers Pesants
Maçanet – Platja d’Aro 0,0193 0,0270 0,53 € 0,74 €
Cal afegir a tot plegat la minsa implantació de busos urbans o interurbans que facilitin els desplaçaments dins la mateixa comarca. A la il·lustració hi ha un exemple clar de desplaçament dins la mateixa comarca entre Calonge i l’Estartit. Com s’observa cal desplaçar-se fins a Girona fent 84 quilòmetres en dues hores i vint-i-cinc minuts per recórrer els poc més de 34 quilòmetres (35 minuts en automòbil) que distancien aquestes poblacions.
- http://mou-te.gencat.cat/
I aquest és el cas del Baix Empordà. El mateix passa en moltes d’altres comarques que han quedat fora de la planificació ferroviària espanyola del segle XIX que encara perviu. Es planteja doncs una important necessitat de planificació atenent a criteris socials i de sostenibilitat -més enllà dels senzillament econòmics- si volem que la futura República de Catalunya esdevingui un Estat comparable amb els estàndards europeus amb els que constantment volem comparar-nos. La mobilitat privada ha de subscriure’s a aquells desplaçaments curts necessaris per arribar a un transport públic que sabem no arribarà a la porta de cadascú. Això significarà en un futur a mig termini menys soroll, menys contaminació i més salut pels catalans.
Escenavegant
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!