escenavegant

Aquesta dona, la Liz Castro, fou la més votada a les darreres eleccions internes de l’ANC. El secretariat finalment decidí que el president fou aquell que havia quedat quart. Estrany, oi? Substituir la Carme Forcadell​ realment era tot un repte. Ara, mesos més tard, més d’un pensem que en Jordi Sanchez -a qui no discuteixo com a soci i membre actiu de l’Assemblea- no és el president carismàtic que es mereix aquesta entitat. L’he escoltat en directe més d’un cop. El seu discurs és tou. No fa trempar, ni arrenca aplaudiments, ni posa la pell de gallina. Malauradament poques vegades ens diu allò que volem escoltar fent-se ressò dels nostres pensaments més íntims referents al procés. Vaig llegir la darrera carta d’aquesta dona. Hem recordà el to clar, coratjós i estimulant de la nostra ex-presidenta. Diu allò que molts pensem i ho expressa de forma clara i contundent. Potser – i aquí si que sóc crític – ens vàrem equivocar. Som en moments d’un excés de seny. Ara tocaria més rauxa. Tenim totes les condicions per obrir la porta del nostre futur en llibertat, per construir un nou estat, per deixar enrere molts dels defectes heretats d’un estat on la picaresca és considerada un valor: així els va.
No entenc de lluites internes dins una entitat com l’ANC. Penso que la vinculació política de tots i cadascun dels membres del secretariat torna a fer mal a aquesta entitat. Ja l’àvia, la Assemblea de Catalunya, morí d’una malaltia semblant. És potser el moment de motivar, de sortir al carrer per reivindicar, de tornar a la Marxa per la Llibertat si és necessari. Tot perquè els nostres càrrecs electes del Parlament s’adonin que tot un poble és al darrera, no a sota, empenyent per arribar a la República.
Companys de l’Assemblea Nacional Catalana​ deixem les sigles dels partits als que pertanyem o simpatitzem de costat. Cap partit, ni cap persona val més que el nostre futur comú. Unim-nos de nou les mans com ho férem el 2013, estrenyem-les ben fort mirant a costat a costat amb aquest somriure que tant envegen a d’altres latituds, i exigim als 72 diputats la creació d’un nou Govern i l’inici de la ruptura amb l’estat que ens ha oprimit durant segles. Amén.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!