1 de juliol de 2015
0 comentaris

El Procés dels eufemismes.

És possible que d’aquí uns anys més d’un estudiant faci una tesi sobre el Procés que ha viscut i està vivint Catalunya en els darrers anys. Si casualment aquesta persona és afeccionada a la filologia s’ho passarà d’allò més bé amb el munt d’eufemismes que s’han usat per part, bàsicament, dels dirigents polítics d’aquest país. Anem a pams:

Eufemisme. Mot o locució d’expressió suau, atenuada, en lloc d’un de dur, inconvenient o desplaent.

Si fem una mica de memòria recordarem termes com:

– Dret a decidir

– Plena sobirania

– Consulta

– Llista transversal

– Eleccions autonòmiques 27S

Possiblement en un primer moment aquests eufemismes pretenien servir per dissimular les opcions polítiques d’alguns partits que fins a darrera hora han estat jugant als dos costats del tauler. Ara, poc a poc, es van clarificant aquestes posicions. Fins i tot en aquells partits que s’han decantat per l’opció més espanyolista (unionista també seria un eufemisme) estan sortint grups de militants que descontents amb l’enganyifa a que han esta sotmesos durant gairebé un lustre troben camins de distanciament amb la línia oficial. Per dir-ho sense “eufemismes”. Em refereixo a ICV que ha fet un paper ben galdós fins ara enganyant a la pròpia militància independentista amb gestos equívocs com votar diferent el 9N els seus coordinadors generals. I, evidentment, ja no cal parlar de Unió Democràtica, ara ben esberlada pel mig. Ambdós partits són els principals responsables que aquest procés estigui durant tant de temps. Bé, ambdós i segurament (no en tinc proves) La Caixa i el Banc de Sabadell que els tenen ben aferrats amb un préstecs milionaris de difícil retorn. Per ells varem haver de suportar aquella estúpida segona pregunta el 9N. Per ells s’han gestat pactes alleugerits esperant que fossin capaços d’incorporar-se al procés. Per ells s’ha estirat aquesta legislatura fins el 27S, quan milions les veus demanaven eleccions abans de la primavera. Per ells finalment s’ha usat un llenguatge metafòric i poc entenedor en molts casos que ha dificultat, i de quina manera, que hores d’ara no tinguem ja la República Catalana.

Els eufemismes són bons per la literatura, per les lletres de cançons picants o fins i tot per la seducció. Però per la política fa temps que demanem transparència i la forma més senzilla d’aplicar-la és referint-se a les coses pel seu nom… o pel seu efecte.

INDEPENDÈNCIA > REPÚBLICA CATALANA.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!