Signar un vot amb nom i DNI.

Treballar per la Independència d’una forma directa. La recollida massiva de peticions de la Campanya Signa un vot per la Independència des del Baix Empordà.

Ha estat un cap de setmana d’emocions desiguals. Vaig començar en un petita vila del Baix Empordà, Vall-llobrega,  recollint signatures en una taula mòbil. Als petits pobles s’han fet taules de recollida d’un parell d’hores perquè tothom tingui a prop un lloc on signar prop de casa. Els primers minuts foren de desànim. Plovia, feia fred i ningú s’acostava a la porta de la Biblioteca municipal. Desprès, poc a poc, una persona rere l’altra s’acostaven amb la decisió presa d’antuvi. Molts semblaven tenir pressa: “On s’ha de signar?”. Cosa que feien desprès de complimentar totes les dades i presentar el DNI. Sempre he pensat que com a poble anem amb el pas lleugerament més endavant que els veïns. Signar un vot, com es diu la campanya, amb el DNI i el nom i cognoms és “retratar-se” amb una posició política d’una forma tant clara com ho pot ser la militància en un partit polític. I a això no hi estem excessivament avesats. Amb tot el nombre de persones que s’acostaven a signar fou un degoteig constant. La meteorologia semblava acompanyar el procés i poc a poc el dia s’anava obrint cap a clarianes i alguna llambregada de sol. En el moment de marxar, ja amb l’urna carregada al cotxe per anar cap a un altra punt de la geografia empordanesa, encara algunes persones signaren sobre el mateix capó del vehicle. No els importava la litúrgia electoral, per a ells tant sols importava que aquella petició s’adjuntés als milers que es recollien arreu del territori per una causa justa i necessària: la Independència de Catalunya.

La resta del cap de setmana es pot resumir en un munt de quilòmetres reposant material a les taules que hi havia muntades a diferents viles. Cada cop que sonava el telèfon significava fer girar el contacte del motor “amb il·lusió!”. En alguns dels punts l’èxit de la convocatòria ha semblat sorprendre a alguns escèptics apoderats que no preveieren l’allau de persones que finalment han tingut. A d’altres, l’excés d’optimisme haurà provocat  tenir encara els calaixos plens de material que no hauran arribat a usar. Potser per una manca…  de treball previ a les jornades, d’informació, d’ubicació,…

La recollida massiva del 11 i 12 de gener ja s’ha acabat. No hem fet públiques les dades. Per algunes persones això resulta sospitós, per d’altres sembla coherent, per moltes de les que hem estat al costat d’una urna de ben segur que ens ha aportat una injecció de vitamines independentistes, per aquells que no han signat però volen fer-ho encara hi ha, diàriament, taules on fer-ho i en algunes setmanes repetirem experiència. I, finalment, per aquells que mai signaran, aquesta campanya és i serà una pedra a la sabata que voldrien expulsar i que els farà ranquejar en un futur pròxim. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *