Pujant hui cap a l’ermita de tornada a casa, veig el cel enorme…
Pujant hui cap a l’ermita de tornada a casa, veig el cel enorme: un panorama sense barreres immediates, sense edificis; un skyline amplíssim. L’oratge segueix molt variable, i s’alterna un sol lluent en un cel blavíssim, amb núvols panxuts que deixen caure pluja ací i allà, segons veig en la distància. Rere Penyagolosa, a l’Aragó, un núvol diferent, molt blanc, sembla que deixa caure neu. O pedra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!