La dita és més acertada que mai: qui perd la memòria, perd la identitat.
S’ha recuperat tot just fa 15 dies, la pedra "d’arrambar" que hi havia a la cantonada del carrer Sant Joan amb la Cra. a/de Terrassa. Va ser un veí, que quan enderrocaven la casa d’en Perramon, va demanar que no es perdes aquella "reliquia" de 300 kg. de pes.
I ara, amb encert per part de qui correspongui, s’ha recuperat la memòria perduda. Els que tenen 60 o més anys, recorden que s’hi enfilaven per veure qui s’atansava.
Els de més de 70 anys, saben ben bé perquè la hi van posar. Els carros, al fer el gir, amb les rodes de fusta folrrada amb pasamà de ferro, evitaven ser encallats en una aresta, i la pedra d’arrambar, diguem que els acompanyava en la maniobra.
Els que ténen 40 anys, recordaran l’avi de Cal Bolet, com s’hi recolsava, per veure-les passar.
I mil històries més que segur podem contar, d’aquest punt, centre neuràlgic de la plana del vallès, camí ral de Gràcia a Manresa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!