Són tres quarts de nou del vespre d´un dilluns estiuenc i molt pesat…
Són tres quarts de nou del vespre d´un dilluns estiuenc i molt pesat…Les meves vacançes d´estiu ja han volat (bé , menys una setmaneta a l´agost) i quasi bé no m´en recordo d´elles..Després d ´un dia de feina igual que tants altres arribo a casa sense gaires ganes de fer res. Oh, ja fa massa dies que vaig decidir estrenar-me als blocs de Vilaweb…ho faré ara , si, tinc una estoneta abans de posar-me a fer el sopar…avui soparem tard.Bé, si que he fet quelcom quan he arribat: barallar-me amb la meva companyia de telefonia mòvil perquè fa tres setmanes que m´han d’ enviar per correu un document necessari per poder canviar un terminal nou que ja m´està donant molts mals de caps..Després de trucar a dos departaments diferents perquè ja ha arribat un punt que no sé des de el que em faran més cas aconsegueixo que algú ("un responsable del departamento"," desisteixo de parlar en català, perquè con sempre no hi ha ningú que em pugui atendre") es comprometi a enviar-me el maleït paper. Ja veurem quantes trucades més hauré de fer per tenir-lo a casa…Paciència, Eva …Tinc ganes de que acabi el dia i passi aquesta insuportable xafogor que tot ho fa més pesat…Com veureu el meu bloc no és gaire interessant, ja ho sé, però es que m´he plantejat utilitzar-lo com una mena de teràpia personal…una mena de diari, vaja…com quan era petita…no teníeu un diari vosaltres??….jo sí però no el vaig guardar, com tantes d´altres coses de la meva adolescència que potser ara m´agradaria tornar a recordar..Estic sola a casa i de fons s´escolta el soroll del ventilador. Hauria de planxar, però amb aquesta calor no en tinc gens de ganes..un altre dia…poc a poc es va fent fosc…aviat hauré d´encendre el llum.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!