Sumar peres i pomes (Article de l’Avui, octubre 2011)
Aquest setembre el
PSC va fer unes valoracions molt triomfalistes del nou finançament a
partir de les dades de la liquidació del 2009. Aquestes xifres que
milloraven, segons ells, les previsions més optimistes fetes en el seu
dia pel conseller Castells, no han estat contestades, amb l’única
excepció d’un mitjà digital. La premsa es va limitar a reproduir
aquestes dades sense contrastar-les, i el Departament d’Economia i
Finances de la Generalitat encara no ha publicat la valoració dels
resultats del model.
El nou model de finançament ha suposat una
millora de 1.986 milions d’euros, inferior a la que ha anunciat el PSC, i
similar a les estimacions fetes per la majoria d’economistes. Pel que
fa al principi d’ordinalitat, un dels objectius estrella del nou
finançament, segueix sense complir-se. Així, el 2009, primer any
d’aplicació del nou model, Catalunya és la tercera comunitat autònoma en
capacitat fiscal (recaptació de la cistella d’impostos cedida per
càpita) i la vuitena en finançament per càpita. El principi
d’ordinalitat implicava mantenir el rànquing i ser els tercers en
finançament per càpita.
EN termes de relació amb la mitjana,
Catalunya estaria únicament dos punts per sobre de la mitjana de les
comunitats autònomes de règim comú, i no sis com ha calculat el PSC
sumant el finançament per competències específiques (Mossos, presons,
rodalies…) que altres no tenen. De fet, amb el model anterior
Catalunya ja estava a la mitjana el 2009.
Aquesta obsessió A
centrar-se en el finançament en relació a la mitjana és altament
perillosa. Significa assumir que l’esforç fiscal que fa el nostre país
no té cap importància, i també significa eliminar qualsevol consideració
d’eficiència en el sistema de finançament.
Com podem valorar
aquesta millora? Certament el primer que cal fer és explicar a la
ciutadania la paradoxa d’estar parlant d’una millora quan la caixa de la
Generalitat està més buida que mai. Quan parlem de millora en el
finançament, no significa que la Generalitat hagi ingressat 2.000
milions més el 2009 que el 2008, sinó que sense el nou finançament,
haurien entrat 2.000 milions d’euros menys a la caixa de la Generalitat,
i les finances de la Generalitat encara estarien pitjor del que ja ho
estan ara.
També cal explicar com es pot parlar d’una millora quan
la liquidació del 2009 ha dictaminat que la Generalitat de Catalunya ha
de retornar 2.478 milions d’euros a l’Estat. Aquesta és una
conseqüència de les previsions equivocades de l’Estat, que no va
preveure la caiguda en la recaptació per la crisi i va avançar a les
comunitats autònomes unes bestretes superiors a la recaptació efectiva.
Aquesta situació és indicativa del poder que dóna tenir la clau de la
caixa i ser qui recapta i fa les transferències. Per aquesta via,
l’Estat ha traspassat una part del dèficit públic a les comunitats
autònomes en el moment que li ha convingut.
Finalment, cal posar
en relació la millora amb el dèficit fiscal de Catalunya. Aquest, que en
el primer quinquenni dels anys 2000 va ser de l’ordre del 9% del PIB de
Catalunya, estaria a finals dels 2000 al voltant dels 20.000 milions
d’euros. La millora en el finançament equivaldria a una reducció de
només el 10% del dèficit fiscal de Catalunya.
Ben aviat,
disposarem de noves estimacions de la balança fiscal, tant per part de
la Generalitat (període 2006-2009) com per part de l’Estat (únicament
l’any 2009). Caldrà estar amatents perquè la crisi també té efectes
sobre aquest càlcul i si no es corregeix l’efecte del cicle el dèficit
fiscal del 2009 serà sorprenentment baix. Però d’això ja en parlarem més
endavant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!