La reforma del finançament prevista a l’Estatut ha
incomplert tots els terminis, però l’Estatut incorporava també
l’obligació de l’Estat d’invertir a Catalunya en infraestructures
l’equivalent al pes del PIB català sobre l’espanyol durant set anys, el
primer dels quals era el 2007. Per tant, ja se’n pot valorar el grau de
compliment. El primer any d’aplicació, l’Estat, utilitzant una
peregrina definició d’infraestructures, va incomplir de manera flagrant
aquesta disposició. A finals del 2007, un acord sobre la metodologia de
càlcul entre l’Estat i la Generalitat va corregir en part aquest
problema, i es va reconèixer un deute de 827 milions d’euros del 2007,
a compensar en els pressupostos del 2008 i 2009.
inversions del 2007. La inversió que complia la metodologia pactada era
de 4.022 milions d’euros i la inversió efectivament executada a
Catalunya ha estat de 3.209 milions d’euros.
Un diferencial doncs de
813 milions d’euros. Ara bé, la metodologia pactada només exigeix que
es compleixi amb l’execució mitjana espanyola. Aquesta ha estat del
92,3% per tant s’accepta una pèrdua del 7,7% de la inversió prevista
(és a dir 312 milions d’euros). Així, finalment, els 813 milions de
deute es redueixen a 501 milions.
Caldrà consignar en projectes aquest deute per fer-lo efectiu, però
els pressupostos del 2008 i del 2009 han acumulat també molta inversió
pendent d’assignar a projectes concrets. El risc és crear una efecte
bola de neu, on any rere any s’acumuli un deute en inversions que es
vagi reduint pel diferencial amb l’execució mitjana espanyola.
Article publicat al diari Avui, el 15 de novembre de 2008
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!