El bloc de l'Elisenda Paluzie

En els darrers vint-i-tres anys per cada euro pagat pels ciutadans catalans a la hisenda estatal 43 cèntims no s’han gastat a Catalunya. En els darrers vint anys, els anys que fa que es va inaugurar la línia Madrid-Sevilla, no s’ha connectat Barcelona amb Europa per alta velocitat, mentre que aquests trens omplen la geografia peninsular, sovint amb xifres de passatgers ridícules. En els darrers vint anys, no s’ha invertit en una línia de mercaderies per apropar-les al seu mercat principal, l’europeu, ni està previst ni pressupostat que es faci en el futur immediat.

En els darrers trenta-dos anys, els anys que fa que disposem d’un Parlament suposadament autònom, el català ha avançat en el seu ús públic, i a l’escola, però ha retrocedit el seu ús social, i s’han hagut d’integrar dues grans onades migratòries, la dels seixanta i setanta, i la de la primera dècada del segle XXI, sense els instruments d’un estat; ans al contrari, amb un estat que veu el català com una amenaça i que no el sent com a propi. En els darrers trenta-dos anys, els jutges han pogut exercir a Catalunya sense conèixer un borrall de català, i pel que sembla podran continuar així trenta anys més.

En els darrers set anys, hem vist com un estatut aprovat pel 90% dels parlamentaris catalans era reduït a la mínima expressió, primer per les Corts espanyoles i després pel Tribunal Constitucional.

Sí, tenim un problema: Espanya és el problema, i com més aviat abandonem aquest llast, democràticament i civilitzada, abans podrem construir un projecte de societat seriosa, cohesionada i pròspera.

Article publicat a l’Avui el 16 de març de 2012