Efectivament, el deute de la Generalitat, que ha assolit el 21% del PIB de Catalunya, es va disparar els anys del govern tripartit, abans i sobretot després de la crisi, i en el primer any de govern Mas, el 2011. Per Sala i Martín, el motiu principal abans de la crisi són els malbarataments del tripartit (amb exemples ben galdosos com els 42 milions d’€ que va costar la nova seu del departament d’interior de Joan Saura, o els múltiples informes de coneguts i saludats). Si bé és cert que algunes despeses eren excessives i perfectament prescindibles, per mi no deixa de ser la xocolata del lloro.
El gros de la despesa (excessiva per les possibilitats d’una autonomia escanyada) va anar a la construcció d’infrastructures bàsicament en l’àmbit educatiu i sanitari. Cal recordar que la població de Catalunya passa de 6.506.000 persones el 2002 a 7.512.000 el 2010. En només 8 anys, un milió més de persones. I això amb un finançament autònomic nefast, basat en gran part en la població del 1999 com a referència. En aquesta taula, es pot veure com el finançament de la Generalitat està per sota de la mitjana autonòmica en tot el període 2002-2008. Per exemple, si agafem l’any 2007, podem veure com la Generalitat de Catalunya disposava de 765 € per persona menys que Extremadura per fer front als mateixos serveis!
D’altra banda, la Generalitat també va fer un esforç inversor, iniciat en el darrer govern Pujol, en l’àmbit de les infrastructures i en particular amb la línia 9 del metro. Aquí, val la pena fer un apunt en relació a la comunitat de Madrid, que si bé també ha tingut un finançament autonòmic dolent, ha rebut per la via de l’Estat o de la UE els diners per fer inversions com la del metro. Així, la línia de metro de Madrid a l’aeroport, o els intercanviadors del gran Madrid Sud els van pagar els fons de cohesió de la UE. Aquí i aquí, podem veure exemples de les infrastructures pagades amb fons europeus a Madrid, i aquí les de Catalunya (molt més modestes).
Tenia la Generalitat els diners per fer front a aquestes inversions? (escoles, hospitals, comissaries de mossos, autovies, línia 9 del metro) No, i la creativitat financera es va utilitzar amb desmesura.
L’any 1994, es descobreix una figura del dret civil català, el cens emfitèutic, que permetia finançar-se sense que computés com a endeutament. Aquesta figura s’utilitza per la nova seu del Departament d’Ensenyament el 1994. El cens emfitèutic divideix la propietat en dos: el domini directe i el domini útil. El titular del domini útil (la Generalitat) ha de pagar un cànon anual al titular del domini directe (normalment un banc). El govern tripartit l’utilitza amb fruició. Només cal per exemple, buscar “cens emfitèutic” en els pressupostos de l’any 2007 i veure quantes vegades apareix. Els CAP, les comissaries, els centres de menors,…totes el edificis s’adquirien amb aquesta formula. Fins el 2005 no computava com a endeutament. Però les normes comptables europees, i la Sindicatura obliguen a incloure-la en l’endeutament de la Generalitat. Mentre no va computar, semblava que el govern complia amb el pla d’ajustament establert per l’anterior llei d’estabilitat pressupostària…
Altres mètodes de finançament per a finançar la construcció d’obres han estat el mètode alemany (pagament al final, establert ja pel govern de CiU per a la línia 9 del metro, i renegociat més endavant), els peatges a l’ombra,…Tots aquests mètodes són més cars que l’endeutament convencional, i per tant han afegit una càrrega d’interessos enorme. El cas extrem és el de la línia 9 del metro que ha multiplicat per set el seu cost inicial.
Entenent doncs la irritació que poden tenir el president Mas o el conseller Recoder (que destina gairebé el 50% del pressupost del seu departament a pagar obres ja fetes) quan responen les crítiques al Parlament de Joaquim Nadal (conseller de Política Territorial durant 7 anys), serveix de res la política del “I tu més!” buscant culpables? Ens podem pagar la línia 9 del metro com a comunitat autònoma espoliada dins d’Espanya? NO, però SÍ que ens la podríem permetre perfectament si fossim independents i amos dels nostres recursos. De fet, en tindríem prou amb 5 mesos d’un sol any sense espoli per pagar-la sencera!.
Què cal fer doncs? sembla que la resposta és ben clara. Anirem més a fons en un proper post.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veu com si calia precisar el post del Sala i Martin ? De mica en mica, i mercès a aportacions com aquestes els no iniciats en finances públiques ho anem veien més clar i entenedor. Seria desitjable veure la concreció del pressupost de cadascun dels 10 darrers anys. és el que jo faria si es tractés d’una empresa ” què vam dir que feriem, què vam fer realment !
Com podem dir que els catalans “tenim dret” al FLA perquè els diners “són nostres”??? Ens hem begut l’enteniment? Allò que és propi no s’ha mai de prendre en préstec!!! Sense oblidar que les autonomies són part de l’estructura de l’Estat, per la qual cosa mai l’administració central les hauria de tractar com estructures independents, que ès el que fas quan dónes crèdit a retornar i amb interessos. Sisplau, les linies de l’ICO com el FLA han de servir per a finançar les empreses i entitats externes a l’estructura de l’Estat!
Volen una Catalunya dependent per a finançar la tresoreria de les altres comunitats espanyoles, però independent per a solucionar les seves tensions de tresoreria. Això si que és ser cornut i pagar el beure.
Queda demostrat que per a l’Estat espanyol la solidaritat entre territoris no és un motiu fundacional, sinó la repinya i humiliació dels territoris de nació catalana en benefici dels territoris de nació castellana. La crisi ens ho està demostrant. Només hi ha una via per a la supervivència. Estat propi i abandonar la política pactista de CiU.
Prou pactes amb Espanya, la solució és la sobirania, i no hi ha sobirania sense Estat propi. Cal combatre l’acció autonomista, la que ens fa creure que el pacte fiscal és guany de sobirania. Prou enganys, pacte fiscal és guany de caixa, però no de sobirania. I a més pactes fiscals, menys sobirania, ergo més lluny serem de la llibertat.
Humanament parlant em fot molt de fastic..
Podria escriure, si de cas, una entrada parlant de perque altres regionsd’ Europa, com la Parisina, o la de Londres, la de NY, etc.. tenen condicions financeres iguals o pitjors, i a sobre sense tant d’ autogobern i estan molt millor que Catalunya? Parlim si us plau d’ Economia i no em vingui amb material ilusori i imaginari com la paraula butxi.. Que fot pena..
Gracies per llegir-me.
I voste es professora d’ economia?
http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/nectar12/catalunya/noticias/4255360/09/12/La-balanza-comercial-de-Cataluna-entraria-en-numeros-rojos-sin-las-ventas-a-Espana-.html
Que te de dir sobre aixó.. Suposo que ‘lo meu es meu i lo teu es dels dos’
Following my monitoring, millions of people all over the world receive the personal loans at different creditors. Thence, there’s great possibilities to find a short term loan in all countries.
Check here when you need to get essay samples uk.
You need to compose Economics Essay but you don’t know how to perform this? Contact the most trustable writing centre on the Web.