Barrera torna a Catalunya el 1952, i
del 1970 fins a la seva jubilació, el 1984, exercirà de catedràtic
contractat de química inorgànica a la Universitat Autònoma. Autor de
nombroses publicacions científiques internacionals, Barrera fou, a banda
de polític, un universitari i científic destacat.
El 1986 es
refunda la FNEC a Catalunya, reivindicant sempre la continuïtat amb
aquella FNEC de la República, tot fent conèixer els supervivents
d’aquella generació a les noves generacions d’estudiants. Heribert
Barrera participava regularment en les activitats de memòria històrica
(exposicions, homenatges) organitzades pels estudiants de la FNEC o per
l’associació d’antics membres, el Club FNEC. El 2001, l’any del seu
linxament mediàtic, el Club FNEC el convertí en el seu president
d’honor, i l’abril del 2008 li reté un merescut homenatge.
Malauradament, ni Víctor Torres ni Heribert Barrera hauran viscut prou
per participar dels actes del 80è aniversari de la FNEC, el 2012. Però
sí que van arribar a viure els actes del 80è aniversari de llur partit
polític, ERC.
En el pròleg al llibre d’Arnau Figueras, Barrera
deia: “Més de mig segle després, aquella FNEC dels anys 30 i la que es
va intentar de fer reviure durant el franquisme ens semblen molt
lluny… Parlar-ne, recordar-les, desvetlla en els pocs supervivents que
quedem de la primera època un profund sentiment de nostàlgia. Nostàlgia
d’un país que, tal com aleshores va ser, la derrota del 1939 i el
franquisme van fer desaparèixer per sempre. Nostàlgia també dels
companys desapareguts i molt especialment dels que moriren a la guerra i
no pogueren donar de si tot el que prometien”. Però aquella nostàlgia
no va paralitzar Heribert Barrera sinó que el va fer lluitar tota la
seva vida de manera coherent i insubornable pels seus ideals. Gràcies,
Heribert.
good