Legals? (Article a l’Avui, maig 2011)
L’estira-i-arronsa sobre el fons de competitivitat s’allarga. Com tantes
altres reclamacions catalanes en finançament o competències, les
discussions interminables, les mocions i contramocions parlamentàries,
les declaracions i contradeclaracions de la classe política permeten
omplir titulars fins que una altra polèmica substitueix l’anterior. La
moció d’aquesta setmana al Congrés dels Diputats que pretenia reclamar
el pagament d’una bestreta pel fons de competitivitat del 2011 era
perfectament inútil, més enllà de visualitzar de nou l’absoluta
submissió del PSC al PSOE. De fet, realment algú s’ha sorprès d’aquest
vot?
La moció era inútil, perquè, encara que s’hagués aprovat, el
Ministeri d’Economia la podria incomplir amb total tranquil·litat. De
fet, l’Estat no té cap obligació legal de fer una bestreta pel fons de
competitivitat. Només té l’obligació de fer efectiu el pagament a partir
del juny del 2013, quan s’haurà liquidat l’exercici 2011. La llei del
finançament aprovada la tardor del 2009 només obliga a fer bestretes per
la resta de fons del sistema de finançament; i amb la liquidació
definitiva, dos anys després, s’abona o es cobra la diferència si les
bestretes no es corresponen amb la liquidació.
Curiosament, i
malgrat
no tenir-ne obligació, el 2009 i el 2010 sí que es va avançar aquest
fons de competitivitat, i a més es va fer de manera molt generosa. La
mateixa llei permetia, en una disposició transitòria, fer-ho també per a
l’any 2011, però sense ser obligatori.
La dotació del fons de
competitivitat està fixada per la llei en 2.572, 5 milions d’euros i
s’actualitza d’acord amb el creixement anual dels ingressos tributaris
de l’Estat. Aquest fons es reparteix entre totes les comunitats que en
són beneficiàries, és a dir, les que, una vegada s’ha aplicat el sistema
de finançament, queden per sota del finançament per càpita ajustat
mitjà. De fet, fins que no hi hagi la liquidació definitiva del sistema
aquest juny no sabrem amb total seguretat quines seran les comunitats
beneficiàries. Però en principi es tracta de Catalunya, el País
Valencià, les Illes Balears, les Canàries i Madrid. Múrcia també apareix
en algunes estimacions.
Bé, doncs el 2009 la Generalitat de
Catalunya va cobrar 936 milions d’euros pel fons de competitivitat, un
70% dels 1.337 milions estimats per la Generalitat. I el 2010 va
ingressar 1.000 milions d’euros, el 85% dels 1.176 milions estimats.
Aquestes estimacions són molt probablement a l’alça. Els estudis
econòmics publicats xifren en una forquilla entre 700 i 900 milions
d’euros el que li tocaria a Catalunya d’aquest fons. Els famosos 1.450
milions d’euros, estimació de l’exconseller Castells per al 2011,
semblen una xifra totalment fora de la realitat. Algú de debò pot creure
que Catalunya cobrarà 1.450 milions d’un fons que per a totes les
comunitats autònomes pot repartir uns 2.700 milions d’euros, amb un
repartiment que calcularà l’Estat?
Però, bé en el darrer tram de
la legislatura, l’anterior govern va poder inflar el pit amb unes
estimacions de guanys del sistema de finançament considerables, que
incloïen bestretes a l’alça (l’ajut del “govern amic” al PSC) i
simulacions a partir d’estimacions de creixement de l’economia i dels
ingressos tributaris totalment irreals. Aquest mes de juny, amb la
primera liquidació del model, la corresponent a l’exercici 2009,
Catalunya sabrà quants diners ha de retornar a l’Estat per les bestretes
mal calculades del finançament i del fons de competitivitat del 2009.
Això sí, en còmodes terminis, de 60 mesos.
De fet, amb el fons de
competitivitat, l’Estat, collat per les institucions internacionals per
reduir el dèficit públic de les administracions, fa una jugada molt
cínica: dotar els 2.700 milions d’euros que hom calcula que es
destinaran al fons de competitivitat per al 2011 als seus pressupostos,
significava més despesa per a l’Estat i, per tant, serien 2.700 milions
d’euros més de dèficit que acumularia l’estat. I què fa l’estat? A
l’àmbit internacional, traspassa la responsabilitat de l’incompliment
dels objectius de reducció del dèficit públic a les comunitats
autònomes, per convertir-les en malbaratadores que no compleixen la
reducció del dèficit pactada.
Legal? Sí, sens dubte, la legalitat
espanyola, a la qual s’ha contribuït des de Catalunya, votant
afirmativament un Estatut d’Autonomia on l’Estat continua tenint la
paella pel mànec en el finançament, està del seu costat. Els diners i la
recaptació són seus, i disposa de la capacitat de dir com i quan
reparteix bestretes. El poder de negociació és exclusivament del govern
espanyol. Mentrestant, ens podem entretenir amb mocions i resolucions…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!