La globalització: on som? (Article de l’Avui)
La globalització ha estat un dels termes més utilitzats en el debat
polític, econòmic i social en les darreres dècades, i també un dels més
controvertits. Un dels problemes principals que ha tingut és el de
definició. Sovint s’ha utilitzat només com a sinònim de la
internacionalització de les activitats econòmiques. De fet, és un
concepte molt més ampli que té una dimensió econòmica, social i
política i que descriu l’increment de la interconnexió i la
interdependència entre diferents països i societats. Un altre dels
problemes de la globalització és el del seu mesurament. Generalment
s’ha mesurat només la seva dimensió econòmica perquè, de fet, era la
més fàcil de definir i calcular.
EL KOF SWISS ECONOMIC INSTITUTE, un centre de recerca en economia
aplicada de Zuric, publica anualment des del 2002 un índex de
globalització que té en compte les tres dimensions. Així, mesura el
nivell de globalització econòmica a partir del volum de fluxos de béns,
capitals i serveis intercanviats internacionalment, i de les
restriccions que se’ls imposa (aranzels, controls de capitals…). Pel
que fa al que anomenen globalització social, els indicadors
utilitzats van des de dades de contactes personals (trucades
telefòniques internacionals, població immigrant estrangera, turisme
internacional…) fins a indicadors de fluxos d’informació (ús
d’internet, TV, diaris estrangers), passant per una mesura de la
proximitat cultural més discutible. Així, entenent que la globalització
cultural sovint és sinònim de la dominació cultural nord-americana,
utilitzen el nombre de McDonald’s ubicats a cada país; i, en una línia
similar, el nombre de botigues IKEA. A més, hi afegeixen un indicador
més intel·lectual com és el nombre de llibres exportats i importats.
Finalment, la tercera dimensió que aborda aquest índex és la política.
Es considera que un Estat estarà més globalitzat com més ambaixades
aculli, en més organitzacions internacionals i missions del Consell de
Seguretat de l’ONU participi i més tractats internacionals signi.
A PRINCIPIS D’AQUEST ANY, S’HA PUBLICAT una versió actualitzada de
l’índex que té informació des del 1970 fins al 2007 per a la majoria
d’Estats del món. No inclou, per tant, els efectes de la crisi
financera i econòmica internacional, però ens permet veure les grans
tendències dels darrers anys. Així, la globalització econòmica i
política ha continuat avançant, mentre que la globalització social està
estancada des del 2001. Els països que més han augmentat el seu nivell
de globalització són els de l’Europa de l’Est i l’Àsia Central. A l’Est
Asiàtic i la regió del Pacífic la globalització continua progressant
però a un ritme més lent. Al Pròxim Orient i l’Àfrica del nord es
produeix una disminució dels nivells de globalització. I finalment, els
països més industrialitzats i l’Europa occidental tenen el grau de
globalització més elevat però està estancat des de fa uns anys.
ELS ESTATS QUE OCUPEN ELS CINC PRIMERS LLOCS del rànquing són
europeus: Bèlgica, Àustria, Holanda, Suïssa i Suècia. Són Estats que
tenen un índex elevat en les tres dimensions mesurades: l’econòmica, la
social i la política. Hi ha un grup d’Estats que són petites economies
obertes que tenen sobretot un nivell de globalització econòmica molt
elevat. Així, en termes de globalització econòmica els primers llocs
dels rànquing els ocupen Singapur, Irlanda, Luxemburg, Holanda i Malta.
Alguns d’ells han escalat un gran nombre de posicions en els darrers
anys. Pel que fa a l’Estat espanyol, el seu grau de globalització està
estancat des del 2000, amb petites oscil·lacions any a any en un sentit
i l’altre. Separant les tres dimensions, on experimenta una evolució
molt positiva és en la globalització política, mentre que només
experimenta una lleugera millora de l’índex de globalització social i
una caiguda de l’índex de globalització econòmica amb nivells inferiors
als del 2000. Pel que fa al lloc que ocupa en el darrer rànquing, en
termes globals ocupa el 15è lloc, però només el 25è en globalització
econòmica i el 17è en globalització social (amb una millora que ve
exclusivament de l’indicador que inclou la immigració dels darrers
anys). En canvi, en globalització política ocupa el 6è lloc del món. En
certa mesura, el patró espanyol s’assembla al patró francès. França té
un índex de globalització econòmica baix (ocupa el 34è lloc), però un
índex de globalització política elevadíssim (ocupa el 1r lloc del
rànquing mundial). Són Estats que tenen un paper internacional
important amb ambaixades, organismes i tractats internacionals, però
que no són economies excessivament obertes.
SERIA INTERESSANT FER EL CÀLCUL d’aquest índex per a Catalunya.
Alguns dels indicadors són fàcilment calculables, d’altres,
especialment el de globalització política, requereixen ser un Estat
independent per poder obtenir valors comparables. És senzill anticipar
que en termes de globalització econòmica, Catalunya ocuparia un lloc
molt millor en el rànquing que el de l’Estat espanyol, perquè és una
economia molt més oberta. Probablement el seu patró seria molt més
similar al de països com Irlanda.
Article publicat al diari Avui el 28 de març de 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!