La
llarga i tortuosa negociació del finançament i el seu resultat final han permès
visualitzar que els arguments dels qui defensaren el NO a l’Estatut eren
correctes. Així, el nou Estatut no incorporava cap clàusula de bilateralitat
efectiva i mantenia Catalunya en el sistema de règim comú, multilateral, on
totes les comunitats autònomes acaben acordant amb el Ministeri d’Economia un
model en el Consejo de Política Fiscal y
Financiera, que es plasma en la
LOFCA.
Un cop
passada l’efervescència de les setmanes immediatament posteriors a l’acord i un
cop disposem de les primeres estimacions acadèmiques rigoroses dels seus
resultats inicials, en podem fer una valoració més acurada i serena.
El
model final acordat té moltes similituds amb l’anterior: les comunitats
autònomes tenen uns ingressos tributaris,
els cedits totalment i la participació en impostos estatals (la famosa
cistella d’impostos), que ara augmenten, en compliment de l’Estatut, però que
es veuen reduïts, en el cas de Catalunya, pels mecanismes d’anivellament. Aquests
mecanismes d’anivellament es fan ara més complexes, de tal manera que el model
esdevé encara menys comprensible pel profà, i menys transparent que l’anterior.
En el nou model es
separen els serveis finançats en dos tipus: els fonamentals de l’Estat del
Benestar, als quals es destina el 75% dels ingressos tributaris normatius de
les comunitats autònomes, i els altres serveis, finançats amb el 25% restant.
En el primer cas, els fons de les CCAA van a una bossa comú per totes, i en
funció d’uns criteris de repartiment (la població ajustada per altres
variables) es decideix quina quantitat li toca a cadascuna. En el cas de
Catalunya, com que el que li correspon és inferior al 75% dels seus ingressos
tributaris, ha de fer una aportació neta a les altres comunitats autònomes. Per
a l’any base (2007), un estudi recent de FEDEA calcula que amb el nou model
plenament aplicat, Catalunya rebrà 14.543 milions del fons de garantia i haurà
de fer una transferència neta al pot comú de 1.246 milions.
Les ponderacions
previstes de la població ajusten la població de Catalunya a la baixa. Així, si
el 2007 la població de Catalunya és de 7.210.508 habitants, la seva població
ajustada serà de 7.117.437. Es perden 93.071 persones. En el cas d’altres
comunitats, com Extremadura o Aragó, les ponderacions són a l’alça.
Els altres serveis
es financen amb el 25% dels ingressos tributaris normatius, és a dir 5.263
milions l’any base. Però aquests ingressos es poden veure reduïts si el fons de
suficiència (que ha de garantir que es puguin finançar totes les competències
de totes les comunitats autònomes) és negatiu. L’any base el fons de suficiència
serà negatiu per a Catalunya: -198 milions d’euros. És doncs fals que la Generalitat retingui
el 25% dels seus ingressos tributaris com s’ha publicitat.
En definitiva, des
del punt de vista del model, l’antic Fons de Suficiència queda substituït per
dos fons que poden ser positius o negatius, el de transferència de garantia i
el de suficiència i per Catalunya tots dos seran negatius. Més complexitat i
més confusió que en el model anterior. De fet, quan Solbes va presentar el
desembre passat el model, que en el seu esquelet bàsic s’ha mantingut, algú va
dir molt encertadament que recordava al joc dels trilers a la Rambla, on les boletes eren
els fons que canviaven de nom i de lloc.
Pel
que fa a les xifres de millora del finançament, l’any 2009 Catalunya obtindrà
952 milions d’euros dels 5.000 que aporta l’Estat per a totes les comunitats
autònomes, el 2010 l’Estat aportarà 2.400 milions més (que inclouen els 1.200
milions pactats al maig per la dependència), dels quals a Catalunya li tocaran
419. En definitiva, el 2010 quan les aportacions de l’Estat s’hagin completat,
la millora per Catalunya serà de 1.371 milions. Pel que fa al 2011 i el 2012,
l’acord no concreta cap xifra.
A
banda, Catalunya es beneficiarà d’un fons nou, el de competitivitat, que s’ha
de regular per una llei específica i es dota inicialment amb 2.572,5 milions
d’euros. FEDEA estima que a Catalunya li tocarien 1.055 milions. Ara bé, per
aquest fons no hi haurà bestretes i no es cobrarà fins a la primera liquidació
del nou sistema el 2011. Curiosament, l’any on s’hauran de començar a tornar
els diners de les bestretes mal calculades del sistema anterior.
La
millora serà doncs molt limitada, i Catalunya pot continuar fins i tot per sota
la mitjana. L’estimació de FEDEA preveu que Catalunya quedi l’any base al
nivell 97,8 en finançament per càpita amb el nou model. Des del punt de vist
polític, un perill addicional de l’acord, és que gran part de la millora prové
del fons de competitivitat, que queda a banda del model, es regula per llei
específica i obliga a negociar-lo any a any als Pressupostos Generals de
l’Estat. En definitiva, la
Generalitat segueix condemnada a les negociacions de peix al
cove que el nou Estatut havia de superar.
Article publicat al diari Avui el 20 de setembre de 2009.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Much of the replica watch language of this energy is hard-wired and universal.
Even three month-old babies lv bags have been shown to prefer gazing at conventionally
beautiful faces, lv bag and adults from diverse ethnic cultures can gucci bags all agree on who is exactly how gucci good-looking in other populations.zf