26 de novembre de 2007
Sense categoria
2 comentaris

SALA D’URGÈNCIES (II)

Et vaig llançar dins els braços de l’herba,
et vaig fer fer cucaveles sense aturador,
et vaig capgirar les frases que em daves,
et vaig ferir amb esgarrinxades d’amor,
et vaig donar tot el verí que anhelaves,
et vaig robar a les totes el foc i l’ardor,
et vaig acaronar fins que em deixares,
sol i trist, sense ganes de res, enclavador.

  1. Res. Només. Però. Una cançó a la taula d’un restaurant -lentíssima (no la cançó, sinó l’arribada dels plats)- de la plaça de davant sant Nicolau, a Palma, em va transportar a no sé on. Res. Només dir-te que moltes gràcies pel convit…de venir a Palma. Però has de saber que aquell xim-xim, quan sortíem del restaurant, era com que anessin caient idees.

    Ramon Erra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!