En el context de crisi greu actual, el recurs al proteccionisme
(encara que sigui encobert, utilitzant una campanya propagandística) és
molt perillós. Precisament una de les respostes equivocades a la crisi
del 29 va ser el proteccionisme extrem i les anomenades polítiques
“d’empobriment del veí”. Aquelles guerres comercials només van servir
per enfonsar encara més l’economia mundial en la depressió. Però, a
més, com recordava fa poc en un article Xavier Sala i Martín, el
problema de l’economia espanyola és de productivitat i competitivitat
empresarial. I és aquí on cal incidir. Els consumidors compraran els
productes per la seva relació qualitat-preu i no pel seu origen.
El creixement dels darrers anys al conjunt de l’Estat i també a
Catalunya s’ha basat en el boom de la construcció i en la
disponibilitat de mà d’obra barata. Però, tot i així, a Catalunya hi ha
hagut moltes empreses que han fet esforços notables en innovació i que
han aconseguit internacionalitzar-se amb èxit.
Article publicat al diari Avui, el dissabte 24 de gener de 2009.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan vaig llegir la “brillant” proposta del ministre vaig tornar a tenir clar que estem en mans d’uns indocumentats, és una proposta “cutre”, del segle XIX, perdedora, insultant diria jo, dóna per fet que som (que són) uns inútils incapaços de vendre res (si vens, no et convé aquesta tàctica ja que si tothom fa el mateix deixaràs de vendre).
És com voler guanyar la Copa d’Europa i jugar com l’Espanyol, tots a darrera a salvar els mobles i a veure si acaba ràpid el partit no sigui que ens en fotin 5, patètic!,