Finançament sense xifres

Parlar de finançament sense xifres és com pretendre fer una truita
sense ous. Els criteris que es discuteixen tenen com a objectiu
incrementar el finançament, i, per tant, el que s’està discutint és una
xifra: la xifra que li tocarà a Catalunya per finançar les seves
necessitats de despesa. 

 

L’Estatut, però, no en garanteix cap, de xifra. La famosa cistella
d’impostos que tantes anades i vingudes ha provocat aquests dies està
inclosa a l’Estatut, i el govern espanyol la complirà estrictament,
però això no garanteix cap millora en el finançament. L’article 206.1
de l’Estatut diu textualment: “Els recursos de la Generalitat són,
entre d’altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris,
ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els
mecanismes d’anivellament i de solidaritat”.

Per tant, la cistella d’impostos ens vindrà íntegra o completa, el
nom no fa la cosa, però, si no millora la fórmula que determina les
necessitats de despesa de la Generalitat, el fons de suficiència serà
negatiu (els nostres recursos seran ajustats a la baixa).

S’ha perdut una oportunitat d’establir una xifra mínima a
aconseguir, pactant una fórmula ambiciosa per calcular les necessitats
de despesa de la Generalitat. Cal recordar que al final del procés la
millora (si hi és) en el finançament es podrà quantificar, i hauria de
servir per reduir el dèficit fiscal de Catalunya. Recordem que la
darrera estimació del dèficit feta per la conselleria d’Economia el
situava en un 9,8% del PIB de Catalunya per a l’any 2005. Si es manté
igual, l’any 2009 el dèficit fiscal estarà al voltant de 22.500 milions
d’euros.

Article publicat al diari Avui, el dissabte 4 d’octubre de 2008.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *