La negociació actual del finançament recorda la de l’Estatut de fa tres anys. Els mateixos vicis, les mateixes mancances de la classe política catalana, el mateix espectacle vacu i mediatitzat, amb anades i vingudes, cops d’efecte i propostes que es venen com innegociables per acabar eliminades, poques hores després, dels papers escrits i intercanviats davant dels flaixos de la premsa.
Aquest cop però, tot és més rídicul, i el que aleshores tenia tints dramàtics ara ja només podem mirar-ho en clau de farsa. La darrera escena d’aquesta comèdia ha estat la negociació de la resolució conjunta per mostrar la unitat Govern-CiU en el finançament.
La resolució que us adjunto més avall, no diu res de nou. No diu res que no figuri ja en l’estatut. De fet transcriu integrament articles del propi estatut. CiU ha demostrat de nou la seva incapacitat de fer política de debò, més enllà de la vacuïtat de la política d’aparador, roda de premsa i cop d’efecte.
La primera errada es va reproduint des del pacte de la Moncloa i la campanya de l’Estatut amb la metàfora de la gallina del Quico Homs: consisteix en pensar que la cistella d’impostos determina els ingressos del finançament.
Sembla que ara els de CiU estan tan contents perquè la resolució diu que els recursos de les finances de la Generalitat el 2009 han d’incloure el rendiment complet de tots els tributs estatals cedits. Com si això hagués estat mai en dubte!
Recordem que l’Estatut diu en el seu article 206.1:
“Els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat.”
La cistella d’impostos ens vindrà íntegra o completa, el nom no fa la cosa, però si no millorem la formula que determina les necessitats de despesa de la Generalitat, tindrem un fons de suficiència negatiu (els nostres recursos seran ajustats a la baixa).
La única cosa bona de les propostes que presentava CiU aquests darrers dies era que exigia la quantificació dels recursos del nou finançament. Perquè un finançament sense xifra és com pretendre fer una truita sense ous. Però ni això han aconseguit mantenir en la resolució pactada. Una resolució genèrica, pràcticament calcada a la proposta Castells de negociació, que no garanteix res i que es limita a transcriure els principis de finançament que hi ha a l’Estatut.
El paper d’ERC en tot aquest procés no cal dir que també ha estat galdós. Mentre CiU signés, tant els hi feia el què es pactés. L’únic important és que CiU hi fos. Per tant, des del punt de vista de la direcció d’ERC, objectiu complert.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Certament, estem igual que estàvem, intentant ballar sense música i amb el peu canviat.
El nivell de la classe política del país és depriment, i el paper d’ERC simplement llastimós; som el gos pataner que remena la cua davant tothom.
En comptes d’agafar el camí de la denúncia del desastre anunciat i reemprendre la coherència que ens retorni la credibilitat electoral i que ens permeti marcar perfil polític propi i una nova agenda política, abonem els “papanates” sociates i convergents … així ens va.
Noia,
Quan jo vaig llegir aquesta Resolució gairebé caic de cul… Això és notícia? Quin pacte!. Realment tots plegats ens titllen d’idiotes!
Quina presa de pèl!! I només cal veure quin paper més galdòs han fomut ni passades 24 h.
Ens hauríem de rumiar si hem de continuar pagant a tota aquesta patuleia!
No sé de què us queixeu, el vostre líder, el diputat Uriel Bertran, ha votat aquesta proposta disciplinadament al costat del PSC.
El que més em dol dels nostres dirigents és aquesta capacitat infinita que tenen de fer el ridícul…i tant ben vestits com van. Tanta corredissa per res, tanta abraçada davant els periodistes, tants escarafalls, per acabar parint un paper inútil, que, un cop entrat a les Cortes, els “compañeros” socialistas el dipositaran al mateix calaixet on es guarda la propaganda de Marina D’Or, ciudad de vacaciones.
Alguns haurien aprendre alguna cosa més que matemàtiques !
Felicitats per l’article Elisenda
L’article és bo i fica el dit a la llaga. Es per això que en Jordi segurament té raó. L’Uriel s’hauria d’haver abstingut, i si hagues calgut l’hi podriem haver pagat la multa entre tots. De fet, estic pensant que potser seria bo començar a organitzar un fons per pagar futures indisciplines de vot de l’Uriel.