ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ESTUDI CES I EL CINEMA CATALÀ

Sense categoria

Els esdeveniments es van acumulant aquests últims dies en espera de la manifestació a Brussel·les, i ha sortit a la llum la segona part de l’estudi del Centre d’estudis Sobiranistes sobre el suport a la Independència, amb dades interessants, i s’ha presentat el projecte de llei de cinema que ja ha aixecat polseguera.

Sobre l’estudi del Cercle, en aquest segona part ens diu que el vot independentista ha optat des del 2004 en un clar augment per l’abstenció, desertant de CIU i ERC, les seves dues fonts principals, i amb mes claredat en la primera què era l’opció majoritària, tot fruit dels nuls avenços de les dues formacions cap aquest objectiu, i la conseqüent desafecció de l’electorat català.

 

El perfil es una persona fonamentalment nascuda a Catalunya, i de pares nascuts majoritàriament al territori, la llengua es utilitzada es el català, tot hi que aquí be la novetat, cada cop mes persones castellanoparlants (un 25%) s’incorporen al projecte.  De classe mitjana i estudis superiors.

 

Pel que fa al vot, CIU domina en la Independència i PSOE-C en l’unionisme, tot i l’augment d’abstenció abans comentada, i el forat de Iniciativa en aquest col·lectiu.

Actualment els unionistes de pares nascuts a Catalunya el van abandonant, i la segona generació ja registra un empat, pel que fa al lloc de viure el independentista prefereix ciutats petites, i l’unionista es indiferent, amb el sentiment l’independentista se sent mes català que espanyol, català o els dos alhora, mentre què l’unionista es igual català que espanyol, i finalment els primers son mes lectors de premsa que els segons.

Es se’ns dubte l’estudi mes complert que s’ha fet sobre el tema creuant dades de multitud d’enquestes, i amb unes conclusions acurades que permeten afirmar al contrari que molts opinen, que els què no se senten nomes catalans, i son castellanoparlants segurament per motivacions mes econòmiques que sentimentals, poden ser uns grans aliats en un referèndum sobre el tema, i crec que l’Estat n’és conscient, ja què el seu menyspreu es per tots igual, i no el pot seleccionar, segurament més d’una sorpresa ens duríem, tot i els topics existents.

Respecte a la llei del cinema que prepara la Generalitat, i què marca la obligatorietat del 50 a 50 amb les pelicules doblades o subtitulades en els dos idiomes oficials, què cal recordar ara es de 97 a 3 a favor del castellà, cal no deixar-se influenciar per les veus que provenen de l’imperi, i pels partits contraris com PP i C’s a tot el que sigui normalitzar el català, i no cedir aquest cop davant les productores, què al final han d’actuar com en qualsevol lloc del món, i no fer de la anormalitat legalitat vigent, apart què l’excusa del poc públic potencial no es per falta de ganes es per falta d’oferta, i evidentment en igualtat de condicions podrem veure els resultats d’una banda i de l’altra, cosa què sembla que volen evitar com abans dèiem del referèndum.  Serà que el dret a decidir els fa tremolar les cames?.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.