L'espiral del silenci

Tot allò que Aristòtil no va preveure

Dietari (V) – Marxen massa d’hora

A tots els que marxen i no haurien de marxar mai.

Impertèrrits,
els farsants es queden
encara que ningú els vulgui,
enganxats a la mamella,
amb pretensió
fent veure que saben
quan no tenen ni idea de res,
opinant sobre el que fan veure que saben
quan no tenen ni idea de res.
Valents idiotes.

Mentrestant,
els bons marxen massa d’hora,
capcots i decebuts,
amb la prudència del savi
que ha comprès que no sap més
que allò que ha pogut comprendre.
Marxen sense haver opinat massa,
perquè ja tenien prou feina intentant dilucidar
entre tant soroll,
entre tanta merda,
buscant el camí que duu a la veritat
o al sentit de les coses
amb la humilitat del qui sap que hauria de saber més.

Que la terra us sigui lleu
i el record, impertorbable.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dietari en versos lliures, General per enricrodon | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent