Dietari (XVI) – Educats amb la falange

Vas aixecar la mirada
i vas veure aquell posat imperatiu
 just davant teu.
Ell aixecava la mà,
deixant entreveure el puny de la camisa blava.

Amb un moviment sostingut
balancejava el seu dit índex a l’aire,
mostrant-te la falange,
torsionant-se a banda i banda
com una ballarina de can can
amb complexe de metrònom a màxima potència.

Llavors, com un tro
et van cridar: NO.
Està prohibit.
No ho pots fer.

I tu no feies res més que no fer res.
(Que ja és fer alguna cosa).

Dietari (X) – Totes les cançons em recorden a tu

enric-rodon-dietari

Maurice Denis – Taches de soleil sur la terrace

Entre tants colors,
entre tantes formes indesxifrables
en les pantanoses aigües de la memòria
només s’hi reflecteix una única certesa:
Totes les cançons em recorden a tu.

Siguin quins siguin
els acords
els ritmes
(tic tac tic toc tac tic)

. — / .-. . -.-. — .-. -.. . -. / .- / – ..- .-.-.

els timbres
(ring rang ring rong rang ring) 

 

les paraules emprades
ĉiuj kantoj rakontas al mi vi
Hemû stranên min bîne bîra we
Բոլոր երգերը ինձ հիշեցնում ձեզ
все песни напоминают мне о вас
सब गीत मुझे आप की याद आती है
جميع الأغاني يذكرني منكم

les harmonies
els silencis
el silenci
elsilenci
(                                                                                                                                               )
els desacords
[sí…]
(no!)

Totes les cançons em recorden a tu
. — / .-. . -.-. — .-. -.. . -. / .- / – ..- .-.-.

Poema a una desconeguda (en dues parts)

Anotació

De u al set (Dau al set, estimat Brossa)
T’ho diré de primeres:
Perquè no sóc home de segones,
(Tot i que creguis que la meva dimensió és la tercera!):
Ara sento que, de paret, n’estic trencant la quarta
per arribar, al ritme beethovenià de la cinquena
a l’avantsala de tot plegat, a la frase sisena
per arribar a preguntar-te… Tocaves un do setena?

Acord sobre l’octava
De cor, no hi estic d’acord:
se li pot treure molt més suc al record d’un Sol acord.
O potser a un La sol.
Sí. Acordem-ho cordialment amb l’acordionista,
que no ho faci a contracor, que ho executi amb el talent que el destí li Do.
Re, fàcil: Nuem el pacte amb llaç, corda i cordura
perquè de Mi no surti el caradura que,
amb cara de corder misericordi,
sigui l’incordi que Fa ennuvolar el Sol.

(Ai Las! I Si…)