Dietari (XIV) – A Alba

A Manuel, de l’Aranyó.

Ahir els vaig parlar de tu, Alba.
M’escoltaven atentament, esbalaïdes,
mentre els explicava com em vas canviar la vida quan,
en un gir atzarós, vas amarar-me de vida, de consciència.

Se’n fan creus de tu, Alba,
Perquè tu,
dona, verge i bruna,
ets coratge i humanitat:
tu ets principi.
I em vas ensenyar, didàctica, a ser principi,
perquè el final és per als egoistes.

Elles et seguiran, Alba,
No ho saben encara, però et seguiran.
Elles,
dones, verges i brunes,
seran tu,
si s’adonen que són molt més
del que el món els vol fer creure.

Et tinc molt present, Alba.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *