Dietari (XII) – Totes les cançons que no he escrit

Dans le Lit, le Baiser – Henri de Toulouse-Lautrec (1892)

Cada matí, quan em llevo,
penso en totes les cançons que no he escrit.
Tot és tan fred, tot és tan fosc…
Mentre dorms, et miro i l’ofec retorna al pit.

Els carrers són tenebra:
és matí, però negra nit.
Aquí fora gela, i em planyo
pensant en tot el que no t’he dit.

Dins del vagó som morts de vida,
sorruts, esperant la sacsejada, el brogit
d’una vida més vida, més lleugera,
la d’un vers lliure que es perd en l’oblit.

Treballar i guanyar-se el pa està sobrevalorat:
Jo només vull pensar-te, escriure’t amb delit
ser amor, mer amor,
resseguint-te la bellesa amb l’anvers dels meus dits.

Perquè cada matí, quan em llevo,
penso en totes les cançons que no t’he escrit,
en tots els instants que t’he fallat,
en les vides que passaria amb tu a dins del llit.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *