Dietari (XI) – Tropicàlia

 

enric-rodon-dietari-en-versos-lliures-tropicalia

Cristina Llanas – Sense Títol

Duc un hivern a dins meu
que ja dura massa:
Una foscor glaçada,
impertèrrita,
que em mira directament als ulls,
desafiant-me
i després m’escup a la cara
i marxa de vacances en ple mes d’agost.

L’entranya se’m remou
plena de buit:
unes ganes boges de tot
menys del que ara faig i tinc.
Només vull endur-me un tros d’entusiasme a la boca.
No demano tant.

L’iceberg
que vas pintar enmig d’un oceà blau elèctric
és el meu únic consol:
Un punt blanc d’esperança,
far absolut dels meus anhels,
el desglaç d’aquest infernal hivern.

La brúixola s’ha tornat boja:
ara marca el camí cap a Tropicàlia
i he decidit perdre’m-hi
per trobar-me.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *