Dietari (IX) – Fer cançons és un acte d’amor

Fer cançons és un acte d’amor.
És endreçar l’habitació de les joguines
on feia anys que no entraves per por
de trencar el silenci.

i quan obres la porta, veus que tot continua igual:
les mateixes peces trencades,
els mateixos puzles que encara esperen ser muntats,
l’olor de mercromina a les ferides
i la ràbia continguda del maltractament a classe.

Llavors t’agenolles i tornes a ser aquell nap-buf,
cap-de-cassola, de riure sincer i de sorpresa per mirada,
per tornar a jugar dins del teu món:
l’únic lloc on et sinceres
i on et sents segur.

Fer cançons és un acte d’amor
a tot el que estimes i a tot el que odies,
pretèrit, actual i perpetu,
mentre et cau una llàgrima
de la qual no pots dilucidar-ne
ni la pena, ni l’alegria ni la nostàlgia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *