Dietari (VII) – Només tinc això

Jo només tinc això:
un sol que brilla
en una alba constant,
on l’escalfor sobre la pell nua és tan dolça
com quan ets a casa
com quan et sents a casa
i saps que no necessites més.

Jo només tinc això,
uns ulls que brillen
a la llum d’un sol d’agost
en el reflex de les aigües en calma
mentre la quitxalla xipoteja
i no pensa en res més.

A hores d’ara ja sabràs
que només tinc això,
el síncope del teu jazz,
a cada pas que fas,
centímetre a centímetre, sobre la meva pell
mentre l’instint et diu que “sí, que és ell”.

Només tinc això
i crec que tinc tant que no ho mereixo.
Només tinc això
i crec que ja en tinc massa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *