Dietari (VI) – És ridícul enyorar-te tant

A la noia de les terres altes

És ridícul enyorar-te tant.
Només fa un dia,
vint-i-dues hores
i trenta-vuit minuts
que vas tornar al teu petit país,
però a mi em sembla
que fa un any
vint-i-dos mesos
i trenta-vuit setmanes
que vas regalar-me l’últim somriure
abans de pujar les escales de l’autobús.

I en aquest interludi
només escolto un lleuger tic-tac,
el del compte enrere,
la sístole i diàstole de l’espera
fins a tornar-te a veure.

Ara compto les hores,
els minuts
(i negaré a qualsevol que em llegeixi
que també compto els segons)
que falten
perquè baixis les escales de l’autobús
i em regalis un somriure.

En falten massa.
Em faltes massa.
Sí. És ridícul enyorar-te tant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *