Dietari (IV) – Tenir cura

Després d’uns dies moguts,
de perdre’m per camins on qualsevol mortal voldria perdre’s,
m’he trobat.

I per aquest trajecte
he passat del blau al verd,
del mode menor al major,
dels ulls clucs a les pupil·les dilatades,
dels braços creuats a l’abraçada oberta.
Del jo al nosaltres.

Ara que he vist la llum, somric.
Després de molt temps, torno a somriure,
amb la sinceritat del nen que vaig ser i que no deixaré de ser mai,
perquè m’he topat de cara amb l’obvietat
que havia entestat a negar-me a cada instant
sota les premisses de l’excés de sucre i de la solitud de l’individu modern.

Ara que he vist la llum,
he entès que viure és tenir cura d’allò que estimes
i prendre partit d’allò que consideres injust.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *