Dietari (III) – Records de diumenge

Aprofito aquesta calma de diumenge
per desterrar-me a la terra dels records,
on els nens juguen i fan fressa
sobre els fossars dels nostres morts.

Camino entre els herbassars d’ortigues
per tornar a sentir sobre la pell
el dolor plaent de les velles ferides:
insígnies que la vida atorga als petits quan ens anem fent vells.

Bufa aire agarbinat en aquesta parcel·la estreta i minsa,
fronterera de l’enyor i la complanta,
on la llàgrima s’aguanta amb pinça
i la nostàlgia és fèrria governanta.

Ara pensaràs que estic perdut,
que no trobo la sortida
que aquest jardí només té flor de nostàlgia i solitud…
Però no t’enganyis, tot això és set de vida.

(I penso gaudir tot el que em queda per sentir i fer sentir.)

 

[Dietari (II) – Una mort és una mort]
[Dietari (I) – Imprevist]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *