Dietari (I) – Imprevist

El món girava constant,
a la velocitat de les guerres programades,
dels morts que no importen a ningú,
de les notícies que no són notícia,
de l’estupidesa dels productes “premium”
i del pas del “runner” que passava pel meu costat.

El món girava constant,
al ritme dels qui, com jo,
caminen cap-cots
buscant-se problemes per avorriment,
perdent-se pels camins de la solitud
i de la letargia de la rutina.

El món girava constant,
fins que vaig girar la cantonada a cuita-corrents,
fent tard com sempre,
excusant-me com mai,
per haver-me perdut pels carrers de la meva ciutat
i pels racons de la meva vida.

El món girava constant
fins que va deixar de fer-ho, d’imprevist,
fins que vam parlar
i et vas riure de mi
i ens vam riure de nosaltres
i de la gent que passejava amb posat seriós buscant la bellesa entre Gauguins i Matisses.
I del món, sobretot, ens vam riure del món.

El món va aturar-se, de cop,
mentre trobàvem la bellesa contemplant una paret nua
i jo entenia que ets d’allà on estimes,
d’on has decidit perdre’t perquè ho podràs trobar tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *