EL LLAMP

Sembla
ahir…

No
me’n sé avenir com ha passat aquest any sense tu, Henrike. Demà,
primer dia de maig, al capvespre, quan la llum del sol a Ponent
s’esllangueixi amb aquell daurat encès que acoloreix les pedres del
terme, m’arribaré on són les restes del teu padrí —del meu pare
Enric i, al dessota, les d’en Colau, el pare del meu pare—; i
davant de la làpida amb l’estelada al «corralet» dels descreguts
del Cementiri de Gandesa, amb el bell xiprer de testimoni passaré
comptes als meus antecessors de l’estat de la família.

Casum l’os pedrer!
malgrat les darreres adquisicions, hi ha hagut més baixes després
de la teua, també ens han deixat la tieta Maria i l’oncle Quildo,
ambdós germans que li quedaven a la teua mare Teresa, tots tres
cosins germans del pare qui, en no tenir-ne de germans, se’ls estimà
sempre com a tals. D’ençà de la teua partença, Henrike, no hi
havia estat de nou a Gandesa, així comprendràs quin paper em tocarà
demà, de dir-li al pare que tampoc no hi ets entre els vius, quin
pes dir-li-ho a ell, que tant t’estimava.

continuar
llegint

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!