EL LLAMP
al servei de la nació catalana
PATRIOTES CONTRA UNIONISTES
Devolució
és el mot d’ordre
Entre
els independentistes d’«esquerra», siguin els de la «pluja fina»
o siguin els «revolucionaris», hi ha un pervers nexe comú: el
d’admetre —com a mal menor
en la seua lluita contra el capitalisme—
l’statu quo de la dominació estrangera de la nostra Pàtria.
En això dits independentistes poc es diferencien dels regionalistes
de «dreta», siguin els «botiflers» o siguin els «catalanistes»
entestats en encaixar Catalunya dins d’Espanya. Uns pretenen
«instaurar» el Socialisme i els altres «salvar» a Espanya. La
Història demostra en ambdós casos que només han pogut mantenir-se
al poder allà on —i quan— han emprant la coerció: per a
perdurar han hagut de menester de la força armada, de la repressió
i de l’opressió.
Enmig
de totes aquestes sinistres llopades, Catalunya encara existeix.
Davant del fet irrefutable, els enemics de la Pàtria usen de tota
mena de subterfugis per acabar de rematar-la. Confondre és la
consigna segons s’escaigui, en cada moment, a l’ús de l’eslògan de
moda. Ara els independentistes es parapeten rere la «defensa» del
Dret a l’autodeterminació, i els regionalistes fan servir, en
alternança, el garrot o la pastanaga: el boicot als productes
«catalans» o la unitat de mercat del regne. La mentalitat catalana,
torbada pel maremàgnum del present, es debat entre la necessitat i
el desig sense adonar-se que l’una i l’altre conflueixen en l’única
porta de sortida, alliberadora de tantes calamitats: l’Estat Català.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’esperit confederal és molt probablement el nostre valor més alt. I a la vegada el més difícil perquè pressuposa les més altes cotes de llibertat, generositat i organització, les més altes prestacions de civilitat i civisme. No és perquè si que és també el valor més contraposat justament als que impregnen els imperis espanyol i francés, i que foren adoptats mimèticament pels italians com a reacció a l’expansió d’aquests imperis, els quals s’han forjat en l’intent multisecular d’arraconar l’esperit confederal al prestatge de les utopies i follies.
Però no som ni utòpics ni folls perquè avui més que mai el mon solament serà humà si s’universalitza aquest esperit que per si mateix garanteix el desenvolupament de tots els pobles i la pau. La follia solament és d’aquells que volen eternitzar la violència i la utopia és la dels qui somnien harmonitzar els seus drets de conquesta amb els drets democràtics dels pobles.
No és doncs devolució, sinó Devolucions, perquè li correspon a cada sobirania confederada l’exigència cívica de la recuperació de les llibertats perdudes per les forces més violentes dels imperis veïns i en expansió.
La clau per resoldre les desconfiances i diferències entre nosaltres – que és el punt més fort dels imperials en l’hora actual de l’Europa profundament democràtica i lliure – és aquesta: Devolucions, remarcant el plural, perquè el plural ja és una afirmació confederal, ja és una afirmació de reconeixement i d’ajuda mútua.
Estat Català per a Catalunya. Estat Valencià per a València. Estat Balear per a les Balears. Estat Aragonés per a l’Aragó. Estat de Navarra per a Euskalerria. I Confederació o Aliances lliures per fer-nos prou forts per resistir les envestides espanyoles i franceses, i prou oberts per quan vulguin afegir-s’hi els altres pobles víctimes del miratge imperial: els Sards, els Sicilians i els Napolitans, amb els seus respectius Estats, i encara també els d’Occitània, Andalusia, Galícia, …
Tota una conca mediterrània per reconstruir.