EL LLAMP
al servei de la nació catalana
J. VICENS VIVES: COL·LABORADOR DE FRANCO I MENTOR DE LA CLASSE POLÍTICA FILOCOLONIAL A CATALUNYA
Enric
Borràs Cubells —el meu pare— al seu despatx
de l’Editorial
Teide revisant amb Jaume Vicens Vives
(que parla per telèfon) un
plec imprès
A
vuit dies de les eleccions regionals ens
cal entendre perquè som
al fons del pou
El dia 27 en Pere Ribot, mossèn poeta desterrat a Riells del Montseny, farà cinquanta-sis anys que casaria els meus pares. També aquell novembre del 1954
aparegué el llibre Notícia de Catalunya: el seu autor seria
el padrí d’aquelles noces. No fou pas cap casualitat atès el
retrobament, cinc anys enrere, del meu pare —just sortit de la
presó— amb el seu antic mestre de Geografia a l’Institut-Escola
del Parc de la Ciutadella el curs 1932-1933. Jaume Vicens Vives li
donà feina quan no ningú en volia saber res de l’ex presidiari
«rojo separatista».
De
primer només eren correccions i alguna feina de redacció per a fer
a casa i, des del 1952, ja treballant fix a l’Editorial Teide, al
Carrer de Regàs de Barcelona. Fou així com es coneixerien amb la
meua mare perquè ella era, a la mateixa editorial i en aquell temps,
secretària del soci i cunyat de Jaume Vicens Vives, en Frederic
Rahola d’Espona. Al 1954 el pare ja era, com li plaïa recordar, «la
mà dreta» de Vicens, el qual només a ell li confiava les
traduccions de les seues obres. A casa dels meus pares en Jaume
Vicens Vives era, senzillament, venerat.
Amb
aquests antecedents familiars podeu comprendre la dificultat
d’escriure el present apunt: fa mesos em volta pel cap i l’he
començat pel davant i pel final diversos cops, i no me’n surto. Des
del passat mes d’agost, quan la senyora Nati Muñoz Espinalt em féu
arribar còpia d’un article del seu pare, la necessitat d’enllestir
aquest escrit s’ha fet urgent. I, sobretot, els actes i discursos al
voltant del centenari del naixement de Vicens Vives —promoguts pels
adscrits i devots al sistema colonial que ens sotmet— m’han
apressat i collat més i més…
red
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Respecte al llibre, a vegades notava com si l’autor volguès justificar-se d’alguna cosa. Potser el seu acostament al poder polític durant el franquisme? perquè ho va fer, per feina? per ideologia? No ho sé, hauria de fiar-me del teu article o llegir més coses sobre ell.
De tota manera i després de les eleccions i el nou govern “dels millors” de Mas, cada vegada tinc més clar la solució: independència.
Ja és hora de fer caure aquestes estàtues falsament intel.lectuals, aquestes patums que interessadament ha enlairat el regionalisme. Aquest article és el segon en poc temps que desemmascara Vicens Vives. M’ha aclarit les coses.
Per cert, encara guardo algun número de la revista El Llamp.