EL LLAMP
al servei de la nació catalana
ET SENT ENDINS I PERTOT, XESCA
«Al
maig, així me’n vaig.»
[del Refranyer
del Matarranya]
Desolació,
pèrdua, buidor, desconhort, ràbia, rebel·lia, injustícia: la
paraula! Cert és, ens queden els teus mots, Xesca, els quals has
amuntegat, ben ordenats i reposats, mentre has pogut. Als teus
llibres, als teus parlaments, als teus
missatges, als fòrums i a les teues anotacions al bloc a Can
VilaWeb: arreu on els mots es fessin oir, llegir …sentir! Ens ho
avisares i fins avui no n’he copsat tot l’abast i significat:
«Sempre
és una paraula que quan ens posam dins el llit no ens deixa
descansar. I és una paraula, també, que quan ja no podem pus ens ve
a assistir, la de quan ens varen dir que ens estimaven: el primer
cop, el segon, i tots. O les de quan el doctor Fornells ens
encoratja.»
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
enraonar sobre el món de la lletra i editorial. Com li feien el buit !
Avui, per demà, molts faran com a senten gran pèrdua però ni fer-li costat en vida. Ella que s’escarransà per ells.
Una salutació cordial.
Me consta que et tenia en molta estima i vas estar – ets? – un dels seus redols d’assossec a vilaweb