La
Cristina fot el camp
De
res no han valgut els planys dels antany republicans i avui fervorosos
devots de la monarquia espanyola: ni el Montilla, ni el Puigcercós,
ni el mateix Putosaure —qui ahir, diada de sant Jordi, seguint
l’ancestral tradició i malgrat el seu alè putrefacte li féu el
boca a boca a la princesa Sánchez Camacho (vegeu-ne la imatge
reproduïda)— han pogut deturar la imminent fugida de casa nostra
de la infanta i duquessa de Palma Cristina de Borbó.
És
positiva aquesta desafecció de l’única representant (amb la seua
llopada) que romania a Catalunya de la família proscrita pels
nostres ancessors? De primer cop d’ull diria que sí, els Borbó,
com més lluny, millor; encara més, si els esborressin de la
superfície terrestre totes les campanes del país farien el toc de
Glòria. Ara bé, passat el just moment de joia del somni, la
realitat ens obliga a tocar de peus en terra i és quan em veig
obligat a reflexionar-hi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!