EL LLAMP

Catalunya Lliure,
precedent del Front Patriòtic

El
proper mes de juny s’acomplirà vint anys de la Candidatura Catalunya
Lliure [CL] a les eleccions europees. Fou un assaig de Front
Patriòtic malaguanyat per la manca d’entesa final amb d’altres
candidatures (per exemple, AV-MEC) i per la presència directa de
partits estrangers —espanyolistes a banda—, bascs: HB, gallecs:
BNG, andalusos: PA i LA, asturians: UNA; o en coalició, PEP: ERC amb
EA i altres, ENE-EP: ENE amb EE i altres. Catalunya Lliure —amb
candidats de tots els territoris de llengua catalana sotmesos al
Regne d’Espanya— bàsicament la formaven militants del FNC, del
PSAN, del MDT i independentistes no adscrits, amb la significativa
presència —el primer i el darrer llocs— de familiars dels
patriotes catalans empresonats, exiliats o morts en combat.

Les
eleccions del 1989 assenyalaren un punt d’inflexió en el panorama
polític de l’independentisme. Poc temps després, militants dels
partits integrants de CL fugirien d’estudi demanant d’afiliar-se a
ERC, sota l’excusa de fer el «veritable» Front Patriòtic al si del
gloriós partit de Macià i Companys. Falsa excusa, perquè es
privaria l’entrada de dirigents independentistes els quals a la
Direcció d’ERC li semblava podrien fer ombra o passar la mà per la
cara als ja diputats al Parlament regional de dit partit des del
1988: Hortalà, Colom, Carod, Casanovas, Pueyo i Sabanza; el motiu
«oficial» argüit aleshores per a impedir aquella «unitat» de
l’independentisme dins d’ERC fou —i això que no existia
la «llei de partits»— que a una destacada minoria no ens donava la
gana de renunciar a cap forma de lluita, i encara menys mentre hi
hagués patriotes a l’exili i a la presó.

continuar
llegint

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!