Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

1 de novembre de 2006
2 comentaris

34. Comentaris.

Afegeixo uns comentaris que he fet al weblog de Josep Maria Terricabras.

Allà em trobo bé fa ja un temps. I he pensat que el què he escrit pot ser interessant avui dia d’eleccions.

Segons el meu parer l?abstenció fora bona opció només, i només,
si es donessin determinades circumstàncies. Penso en dues possibilitats.

La primera és que l?abstenció fos molt i molt grossa; de
manera que els mateixos ciutadans no admetéssim un govern, o fins i tot una
organització dels nostres governs, que fos pare i fruit de la donada abstenció.
I que abans, com a exemple de serietat política, foren els mateixos representants
els que promoguessin canvis fonamentals en la tasca política. Vaja, que fessin
autocrítica de la de debò.

Segons com sembla una contradicció. Perquè si es dona
aquesta situació voldria dir que estem en una democràcia prou ferma. Però si
acceptem que s?equivoquen ?i de ple- els qui defensen que una alta abstenció és
?senyal??, ?marca??, ?fruit??, ?no sé el
què??, de maduresa i afermament de la democràcia; més que una contradicció, aquesta
possible situació seria un clar exemple de canvi bo per a afermar de debò la
política democràtica.

Una segona possibilitat es donaria si les abstencions comptessin;
tingueren pes en el recompte de vots, que ningú se la pogués passar per on vol.
Que és el que ara es dóna. I pressuposo que primer ens caldria una manera de
diferenciar com a mínim entre tres tipus d?abstenció.

1) La que es dóna convençut de voler assenyalar que les diferents
propostes polítiques que es presenten no plantegen els problemes, reptes,
il·lusions, treballs polítics, etc. que interessen, o es troben importants per
l?elector que s?absté. Podem trobar-nos també amb altres raons. Jo diria que l?elector
que s?absté aquí, vol dir alguna cosa. Pel que fa a l?ambient, ho veig com a
una manca de vitalitat; sordesa dels representants; desconsideració cap a la
societat civil.

2) Un altre tipus d?abstenció hauria de ser la que es dóna
perquè el possible elector està exclòs. Sigui per manca de formació o informació;
per manca de comunicació dels representants vers ell; o per altres raons
(algunes encara més perverses) que podem contemplar. Aquí, l?elector que s?absté,
no pot dir res. I ho veig com a una clara precarietat social. Misèria política.

3) I un altre tipus que em sembla cal diferenciar és el de l?abstenció
que es dóna per passotisme, perquè al elector que s?absté no l?importa la política
(o ?no l?importa la política?). Aquí l?elector que s?absté no vol dir res; i
potser tampoc pot dir res.

Avui. (continua)

Ara, però, l?abstenció en la primera possibilitat de la que
parlo no es dóna; i, a més, beneficia als grossos. Ens hem trobat amb baixes
participacions (entre altres manques a la qualitat de determinades eleccions) i
no ens ha afectat gaire; i/o no ens ha afectat a gaires. En el cas que fos
massiva, estic convençuda que, encara que la participació fora del mínim que la
llei electoral marqui (si és que existeix aquest mínim), i suposo és un mínim
molt petit, ens quedaríem tots tan tranquils. I ens pujaríem a carro dels que
defensen aquelles teories sobre la ?maduresa democràtica? que no puc acceptar.
I en el cas que comptessin de debò ?fora pel procés d?elecció, o per al
replantejament de coses fonamentals- trobo una gran dificultat per fer les
diferenciacions que abans assenyalo com a bàsiques.

A banda d?aquests problemes, veig un altre (que considero
gros), de problema. Tan pel recompte, com per l?ambient, l?abstenció ara
alimenta els partits i idees polítiques que es dediquen a promoure l?abstenció;
i deu n?hi do els que hi ha.

De manera que crec que avui, tot el que sigui forta
participació seran vots perduts d?aquests promotors. Jo avui valoraré l?alta
participació com un triomf per la democràcia. I de cap manera puc acceptar la
versió de la teoria de la que parlo abans. Vull dir que de cap manera els hi acceptaré
la idea que una alta participació avui sigui conseqüència de que la nostra
democràcia faci passes enrere.

2 de novembre del 2006.

Afegeixo un article interessant aquí, del filòsof Ramon Alcoberro.

L’abstenció: quin rotllo!

  1. La possibilitat d’una abstenció aclaparadora (tal com la descrius) esborrona però seria vivificant; en el cas que fos aclaparadorament indiferent seria el trist fracàs de la societat que anomenem democràtica. La nostra societat es "desfibra" però segueix essent forta, no creus ?. Salutacions cordials. Carme-Laura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!