Frank
Dubé presentant l’espectacle Gramàtiques
del
plaer amb l’Espe, la seua autora i intèrpret
Acudits,
màximes i aforismes
Aquest
recull dispers és un petit tast de l’obra d’en Frank Dubé,
bon amic on n’hi hagi. Tarda de dissabte indolent que és
preludi de vacances per a uns, m’ha plagut de regalar-vos una estona
d’humor genuí català, això és: l’humor
que es pensa i fa pensar, a voltes disfressat de pregunta o de
sentència, però sobretot didàctic, perquè
ens instrueix i ens ensenya a enraonar. Un altre dia us en contaré
més coses d’en Frank i, per si un cas us interessa de
llegir-ne més, us encomano al seu llibre Ostitu…
quin país!
Per
què els partits internacionals de la selecció de
Catalunya quasi sempre se celebren el dia dels Innocents?
D’un
poble que és conegut mundialment per la promoció que
fan els seus dirigents d’un esport consistent en torturar i matar
animals, no es pot esperar gaire col·laboració i
tolerància
Per
què Catalunya no pot «viatjar», com els grans
petroliers, amb bandera de conveniència?
Andorra
és com el periscopi i la punta de l´iceberg de
Catalunya
Per
què les Nacions Unides (ONU) estan formades per estats?
Ni
«nacionalitat històrica», ni «comunitat
nacional», ni «estatut nacional», ni res de res;
les nostres «forces polítiques» han de fer un
valent manifest on es declari oficialment que l’actual Catalunya és
una simple «colònia»
A
Catalunya Ràdio, 10
de juny de 2007, Iñigo Urcullo portaveu del PNB: «ETA
no representa a nadie»; Ángel Acebes: «Batasuna
y sus 400.000 votantes són ETA» en què
quedem?
Els
nostres dirigents diuen que prefereixen l’estil de Gandhi a l’hora
de reivindicar la nostra independència; però cap
d’ells fa vaga de fam. Ben al contrari.
Yasser
Arafat fou dut a curar a París. Els seus coreligionaris
digueren: «ara la seva vida està en mans de déu».
Amb tota seguretat: déu és francès!
EUA,
sense cobertura social, 40 milions de pobres (16 per cent de la
població). Espanya, amb totes les cobertures socials (i
pagament a la SS d’un 48 per cent del salari real): 8 milions de
pobres (20 per cent de la població) quemeloejpliquen!
Fa
quasi 300 anys que estem entre l’espanya i la paret.
Posats
a fer boicot, els espanyols podrien prescindir de venir a curar-se
als hospitals catalans; no prendre les medicines elaborades a
Catalunya, etc. etc. Ni acceptar ni un sol euró de
solidaritat que vingui de la nostra nació. Fet?
Davant
de l’aprovació del Pla Ibarretxe, el nostre president
s’afanyà (2004) a dir: «Nosaltres a Catalunya tenim una
altra via». Quina? la via… digital? la via… Laietana? la
via… morta? la via… anal? Ens ho podria aclarir, senyor
president?
El
que passa és que l’oligarquia militar i econòmica
castellana ja fa més de 25 anys que no pot afusellar
oficialment a cap català. Etán de lo nelvios…!
Atenció
bascs! llegit als diaris el dia 28 de març de 2007: «Ahir
la Guàrdia Civil va detenir a Euskal Herria vuit bascs que no
estaven fitxats». Pregunto: què us passa a algun pares
del País Basc que, en nàixer els vostres fills, no els
porteu a fitxar a la Guàrdia Civil?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
EUA,
sense cobertura social, 40 milions de pobres (16 per cent de la
població). Espanya, amb totes les cobertures socials (i
pagament a la SS d’un 48 per cent del salari real): 8 milions de
pobres (20 per cent de la població) quemeloejpliquen!
Budget of the United States Government
http://www.gpoaccess.gov/usbudget/index.html
Browse Fiacal Year 2008
http://www.gpoaccess.gov/usbudget/fy08/browse.html
Department of health and Human Services
http://www.gpoaccess.gov/usbudget/fy08/pdf/budget/hhs.pdf
Department of Labor
http://www.gpoaccess.gov/usbudget/fy08/pdf/budget/labor.pdf
Department of Housing and Urban Development
http://www.gpoaccess.gov/usbudget/fy08/pdf/budget/hud.pdf
a l’hora de comparar les xifres de “pobres” també hauriem de saber quins són els paràmetres que es fans servir, tant pels 40 milions com pels 8 milions, perque és clar que una cosa és 40 milions de pobres i una altra 40 milions d’indigents, que és la imatge que li ve a la gent al cap quan sent la paraula “pobre”.
Fa ja molts anys que jo havia estat cantant les meves cançons i d’altres al xiringuito que Frank Dubé regentava al carrer Calvet i després al “Musical Psicoestètic” del carrer Buscarons. Ja fa tant de temps que potser ja ni se’n recordarà de mi. En tot cas, quan el vegis li dones records de part meva.
Salutacions
Jordi