REUS, TENIM UN PROBLEMA

La
Banda dels Quatre no vol dissoldre’s

El
PaPus s’ha cruspit Esquerra

Els
de l’Avellana Club tenen un problema. Per tal de no donar la cara
davant de la greu dependència patida per Catalunya respecte
d’Espanya i reconèixer que els darrers cinc anys, en gran
part, són culpables d’agreujar-la, han volgut amagar la mà
després de llançar la pedra i, de tant cridar que ve el
PP, al final els votants s’ho han cregut; cagats de por —com
aquells habitants d’Hamelin— s’han tancat a casa tot pensant: no hi
ha res a fer!

Un 4,76 per cent més
d’abstenció vol dir que un quart de milió d’electors
més que el 2004 tenen clar o que el seu vot no val per res o
que no és prou valorat. Potser sí que uns quants que
van inflar els escons d’Esquerra fa quatre anys hagin decidit de
votar directament —sense ineptes intermediaris— al partit del
Monti Putin, el Mut de Cornellà. L’evidència és
que uns 200.000 ex votants d’Esquerra s’han abstingut, tot i
considerant que aquest [no] vot era el més útil.

El 2,1 per cent de vots
nuls i blancs —gairebé doblen els resultats del 2004—
també són significatius del càstig merescut pel
partit de la pastanaga. La pastanaga segrestada i lligada a la punta
de la canya, però que mai no podem abastar. Enganyar els
catalans es paga, i amb la independència de Catalunya no s’hi
val a jugar. He preferit escriure aquest apunt a què el
recompte electoral superés el 99,90 per cent; en realitat
l’espera obeïa a l’esperança que comencessin a arribar a
les agències les notes de dimissió…

Innocent, sí que
ho sóc, què voleu. Hom creu, a més a més,
en guardar les formes, però ací imperen (mai millor
dit) les formes espanyoles: «aquí no dimite ni
dios!
». Tant d’anar a Madrid ho té això,
t’encomanes. També cal comptar els milers de funcionaris amics
col·locats al govern regional, les diputacions, els
ajuntaments i altres menjadores. Aquests beneficiats, amb la
immediata família, són la font d’un terç ben bo
dels vots que ha obtingut Esquerra. Què passarà, en un
lapse com l’actual de recessió econòmica, amb tots
aquests fidels?

I amb quins fons de
rèptils pagarà Esquerra la campanya electoral? A
aquestes hores de la matinada no em veig capaç de calcular
l’ensulsiada financera deguda al que es deixarà de cobrar pels
vots i pels diputats perduts. Poc que m’imagino als de la Direcció
d’ERC i als seus beneficiats rebaixant-se els sous que cobren per a
fer front als deutes, oi més quan prompte tocaran el pirandó
i li deixaran al Carretero un partit en fallida total.

Aquesta és la
mare dels ous. Els aprenents de bruixot, pèssims èmuls
d’Stalin, s’han jugat el patrimoni històric i material d’ERC i
han venut al Regne d’Espanya l’immediat futur de Catalunya. Negant la
realitat fins al darrer moment, fa cinc hores desvergonyidament
afirmaven que la culpa és del PP. Amb camarades com aquests de
l’executiva d’Esquerra, no ens calen altres enemics.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *