EL LLAMP

Làpida
amb l’estelada col·locada al nínxol del Cementiri de
Montesquiu de Besora (Osona) en ocasió del XV aniversari de la
seua mort

Homenatge perenne

Tal
dia com ahir de fa quinze anys, el cor del professor Carles
M. Espinalt s’aturà. Tres
mesos més jove que el meu pare també defensà
Catalunya i la Llibertat a la Batalla de l’Ebre i aleshores, per
segon cop en menys de deu anys, de nou em trobí orfe. Les
pèrdues de les persones importants de la meua vida més
endins les sento com més temps passa del seu traspàs:
potser és la meua manera subconscient de resistir, d’evitar
l’oblit que és la mort definitiva.

Quinze
anys! Aviat és dit. Quantes de coses que han passat en aquest
lapse i, també quantes que encara no han esdevingut i haurien
d’haver succeït ja. Si hi penso, involuntàriament em dic:
tot això que s’han estalviat de no veure-ho; però
indefectiblement redreço el tort perquè sé que
seríem millor que no pas ara. Tinc la convicció que hi
ha persones que per elles mateixes, amb el seu mestratge o amb el seu
lideratge, canvien el decurs de la història.

En
Carles
M. Espinalt és una d’aitals persones. Eminència
reconeguda sobretot a l’estranger, les matèries que dominava
—Psicologia, Grafologia, Sociologia i Psicoestètica— les
posà ensems els seus coneixements i accions al servei de
l’alliberament de Catalunya i l’enaltiment del poble català.
Fruit de l’estudi, la recerca, el treball de camp, l’anàlisi i
la seua praxi professional des del 1957, Espinalt donà a la
humanitat i en especial als catalans, la ciència
Psicoestètica, presentada formalment en societat l’any 1971.

El
professor Carles M. Espinalt preconitzava —per a assolir la
plenitud individual, professional i afectiva— l’equilibri entre
l’aspecte físic i el caràcter, l’adequació de la
forma i el fons. Diagnosticà —en l’esfera col·lectiva—
la malaltia de què pateix Catalunya per la manca de lideratge
dels [suposats] caps de brot, i n’especificà el remei: la
formació de dirigents. El sentit comú, millor dit, el
seny preclar que mantingué tothora el Mestre Espinalt, malgrat
del silenci interessat sobre la seua obra i enfront de la colla
d’arrauxats que han dut el nostre poble a on som ara —a la inanició
intel·lectual i material, a l’autoodi i al creixent menyspreu
per part dels nostres veïns—, és l’estel que ens
il·lumina als quins encara hi vinculem la nostra acció
amb l’objectiu de la Independència de Catalunya.

Si
en voleu un petit tast de tot plegat, a dos quarts de deu d’aquesta
nit de dilluns, l’Associació
de Practicants de la Psicoestètica al seu local
de Barcelona (Pau Claris, 184 – 4t 1a) projectarà la
video-conferència d’en Carles M. Espinalt «La imatge
personal en els somnis», presentada i moderada per la seua
filla, la senyora Nati Muñoz-Espinalt. No us ho perdeu!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!