Aposta agosarada i arriscada
Ahir dijous 31 de març s’acomplí un més de l’inici de MésVilaWeb i el mateix temps que, gairebé cada dia, hi he anat posant en aquest bloc algun retall de memòria, comentari d’actualitat o notícia sobre la meva particular visió del món i d’aquesta Catalunya –en el sentit radical i ample que la defineix– la major part del territori de la qual aviat farà tres-cents anys que és subjugada a Espanya i unes desenes d’anys més que la resta ho és a França.
En aquest mes MésVilaWeb ha llogat espai (i d’altres serveis comuns) a 107 blocaires, tres i mig per dia. Ignoro si dita freqüència és l’esperada pels promotors de MésVilaWeb i si és la suficient per justificar-ne el manteniment. [Si se segueix el ritme actual, en sis mesos representaria uns sis-cents cinquanta blocs.]
Tota iniciativa comunicacional, i més encara si es parteix d’una situació com la catalana, necessita entre sis mesos i un any (i sovint dos) per a valorar-ne la viabilitat; mentres, s’admet com a normal que l’experiment sigui deficitari al llarg d’aquest termini mínim. També ignoro si a l’empresa la mou l’afany de demostrar que és possible assolir mantenir un espai de pagament, en l’àrea catalana, d’aquest creixent món dels blocs a Internet –que és gratuït en molts llocs de la xarxa–, si vol que sigui una font d’ingressos, o totes dues coses alhora.
Sí que em sembla que un objectiu –potser "l’objectiu"– de MésVilaWeb és facilitar l’ús dels seus serveis en vistes a crear, enfortir i acrèixer un espai català d’informació i comunicació horitzontal, a partir dels col·lectius i dels individus que en som usuaris i, com a tals i al mateix temps, emissors i receptors.
Aquesta és, al meu entendre, una aposta agosarada i arriscada que, per una banda, demana un tremp molt especial per part dels creadors de MésVilaWeb i, per l’altra, una continuïtat i un compromís per part nostra, els afavorits per i afavoridors de l’invent.
En un altre ordre haig de manifestar l’interès creixent, a dia que passa, que tinc per assabentar-me de les noves aportacions dels meus coblocaires: remarcant-ne uns primeres espases de la ploma que es fan de lectura obligada, no hi desmereixen els científics, els intimistes, els turístico-aventurers, els artístics, els de les noves tecnologies, els d’actualitat política i esportiva, etc. i, a més a més una, per a mi, molt important i variada presència de les diverses regions i comarques de la nació catalana.
Fins i tot, des d’un altre servidor de blocs (quina llàstima!) s’ha motivat l’aparició d’un bloc crític amb VilaWeb. En aquest punt convé assenyalar que MésVilaWeb ha aparegut en un moment en què els més inquiets dels blocaires catalans ja teníem el bloc començat i afermat en d’altres llocs; aquest fet és una cadena que es fa difícil de rompre encara que, si ens hi esforcem tots plegats, en podem anar percaçant ara l’un, ara l’altre i així també ajudar a fer possible, quan s’escaigui, que els blocs de MésVilaWeb presentin una interfaç menys rígida que l’actual.
Espero –hi tinc molt d’interès– que em desmunteu o em remunteu, em capgireu o m’endreceu la meua opinió expressada fins ara, i que ho feu a sota o al bloc de cadascú. Gràcies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
S’acomplí un més de l’inici (????) i com s’explica, doncs, que jo i molts d’altres estiguem escrivint des de l’estiu de l’any passat?
Durant aquest temps m’he plantejat més d’un cop fer el camí invers al que proposes tu, o sigui, emigrar. Bàsicament per la rigidesa d’aquest espai i que tu ja esmentes. Rigidesa que, sortosament, veig es va canviant a fi de bé. De totes maneres encara pot (i ha de) millorar molt.
Si fins ara he continuat aquí és perquè m’agrada la idea de comunicació feta des de (i per a) els Països Catalans, i des de bon principi he estat molt d’acord amb la línia seguida per Vilaweb.
Bé doncs, a veure si entre tots aconseguim el reeiximent de la secció “Blocs”.