"Divide y vencerás"
Euskal Herria aquests dies es troba en una situació d’allò més interessant la qual, de retruc afecta tan als espanyols com als qui, a desgrat i per força, se’ns hi fa passar com si ho fóssim. L’actuació de la Fiscalia i del Govern espanyols en impugnar i pretendre il·legalitzar la cantidatura d’Aukera Guztiak posa en evidència, als ulls de qualsevol demòcrata, que la línia que hauria de separar amb un traç ben gruixut el poder judicial del poder executiu, a Espanya és d’una virtualitat més propera a la metafísica que a la realitat, és a dir fa pensar que tal separació no existeix.
Des del Govern basc s’apunta l’interès dels partits espanyols hegemònics (PSOE i PPE) en impedir, mitjançant la il·legalització d’Aukera Guztiak, que de la convocatòria del proper 17 d’abril en sortís una majoria nacionalista basca. És un punt de vista que podríem compartir, sobretot els catalans, vist el resultat que han donat les nostres eleccions.
A primer cop d’ull sí que sembla que aquesta hipòtesi plantejada per Ibarretxe, fins i tot des de l’òptica de l’actual Govern espanyol, seria la correcta. Si les versions regionals "basques" del dos partits majoritaris a Espanya s’apleguen per fer front a l’enemic comú –i havent reduït a zero un bon pessic de l’electorat basc– podrien deixar en terra (com féu ERC amb CiU) al PNB i als seus socis. L’aliança "antinatura" entre el PSOE i el PPE a Euskal Herria la justificarien entre els respectius votants com a "mal menor" davant del trencament de la "unitat de Espanya".
Una mirada amb més profunditat ens mostra que el clar beneficiat de la tancada de porta als morros dels d’Aukera Guztiak –encara que se’n mostrin queixosos– és el PNB. Entre cent-cinquanta mil i dos-cents mil vots són molts per a que es perdin i els del PNB en podrien recaptar una bona quantitat per allò del vot útil, amb això hi juguen sempre els partits més votats; i amb l’afegitó de debilitar encara més a Otegui i companyia, la qual seqüela hauria de ser, en teoria, de bona acollida també pels espanyolistes.
Hi aquí hi ha la clau de la qüestió. Es pot arriscar Rodríguez Zapatero a que a Euskadi li surti un altre tripatit com el del Principat de Catalunya? No. I no s’hi pot arriscar perquè així com a casa nostra hi té al capdavant del Govern català un empleat de la "casa" (per molt arrauxat que sigui), a Euskal Herria és evident que a hores d’ara no hi ha cap Maragall.
Llavors quin desconegut element intervé a favor de l’obstinació dels espanyols en liquidar Aukera Guztiak de l’escena electoral? Què és el que influeix tant que els espanyolistes passin per alt que aquest capteniment, objectivament, a qui afavoriria més és al PNB?
Al meu entendre, el Govern espanyol, amb la complicitat de l’oposició, ha arribat a un acord de mínims amb l’organització innominable. Aquest acord beneficiaria les dues parts "enfrontades" i té com a únic i comú objectiu evitar que el tercer en discòrdia, Ibarretxe, assoleixi el seu pla (aprovat al Parlament de Gernika amb –encara que sembli contradictori atesa la situació actual, no ho és gens– el vot de Batasuna).
Ho hem sofert i ho estem pagant molt car a Catalunya gràcies als seguidors d’una ideologia del segle XIX que s’ha pedaçat amb les aportacions, terrorífiques, d’alguns dels personatges més nefastos del segle XX: posen al davant de la necessària entesa entre els connacionals d’un país sotmès, a la lluita "més important" que, en la ment dels dirigents de l’esquerra "abertzale", és la lluita de "classes".
A quasi trenta anys de la mort de Franco segueix vigent i en plena forma, al Govern d’Espanya, la seva màxima (que prou bé que li funcionà): "divide y vencerás".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!