Com he dit més amunt, m’he repassat la
Memòria 2004 i constato que enlloc hi apareix la denúncia de greus fets xenòfobs que s’han succeït a casa nostra. Ni he vist que ho denunciïn ni he vist que els de SOS Racisme s’hagin presentat com a part acusadora dels casos que comento. Concretament i per no allargar-ho en citaré només tres:
1) Detenció i tracte vexatori per part de la guàrdia civil i pressions psicològiques i dur interrogatori per part de la Justícia espanyola a un nen de catorze anys que només pretenia que s’acomplís la Llei de Política Lingüística del Govern principatí.
2) Humiliació, agressió i detenció il·legal d’un professor universitari per part d’un vigilant de seguretat (el qual, a més a més, l’ha denunciat a la Justícia espanyola), pel fet que l’atacat gosà demanar se li adrecés en llengua catalana d’acord amb l’establert a la Constitució espanyola i a l’Estatut de Catalunya.
3) Acarnissament, tortura i detenció il·legal de tres joves graciencs per part de membres de la guàrdia urbana de l’Ajuntament de Barcelona; aquests tres joves patiren ferides de gravetat en dependències policials a mans dels agents que fins i tot els feren caure escales avall.
Resseguint els postulats de SOS Racisme
no puc entendre de cap de les maneres que no hagin recollit aquests tres casos de xenofòbia anticatalana (i moltíssims altres que, sense necessitat d’anar a Espanya o a França, es donen a Catalunya mateix). Ara bé, si llegiu atentament la
Memòria us adonareu que no prou contents en "oblidar" aquests casos que ens afecten, assenyalen com a causa d’actituds "racistes" –ara sí– contra els immigrants, la insistència en el fet "diferencial" català i de la "defensa" de la nostra cultura, quan el que hauríem de fer és admetre la "igualtat" i el "mestissatge".
SOS Racisme fou creat per F. Mitterrand per a fer-se un bon coixí de
companys de viatge del seu Partit Socialista Francès, això sí, donant-los hi els diners i el suport necessari per a que en poc temps desapareixessin de l’escena totes les altres organitzacions antiracistes i de defensa dels immigrants que hi havia a la República francesa. En aquest punt convé assenyalar que el tal Mitterrand
fou un alt funcionari del Govern col·laboracionista amb els nazis del mariscal Pétein, i que en cada aniversari de la mort d’aquest, i essent ja president, li ofrena una corona de flors (l’altra corona l’ofereix el cap de l’extrema dreta Le Pen).
També s’ha de saber que des de l’Ajuntament de Barcelona, Diputació i Generalitat de dalt són molts els diners que arriben a les butxaques d’aquests ex trotsquistes amics d’en Mitterrand, i que una part de les generoses subvencions s’usà per atiar a uns desgraciats que agrediren i insultaren al president Heribert Barrera.
Enric Borràs
El domini de Castella, la seva idea de la Gran Castella imposant l’idioma per les terres de conquesta, les seves lleis a més de greuges com el cadastre.
El domini, que és en la ment de molts dels funcionaris espanyols, aixó és abús d’autoritat, coneixen les regles de joc però, surt el que hi ha arrelat en el seu pensament autoritari.
Això és xenofòbia ? potser és filar molt prim, perquè la xenofòbia seria descriminació per raça. Si l’idioma, la religió, el pensament també llavors sencillament és Autoritarisme (Fascisme, nacisme, estalinisme… isme.)
Suposo que l’esperit crític que respira el seu text permetrà, a la vegada, que vostè accepti que formuli algun dubte respecte la seva posició, això sí, de manera totalment amistosa i constructiva.
Primer de tot, he consultat la web i no veig cap traducció barroera de l’espanyol. Segon, es pot saber per què, en la línia de dir-li al tren d’alta velocitat TGV (com en francès) i no AVE (com en espanyol), parla vostè de Federation Espagnole de SOS Racisme? Si ho fa instigat per algun profund sentiment antiespanyol, suposo que recordarà que la repressió de la cultura catalana ha estat molt més forta a França, màxim exponent del centralisme, i no a Espanya, que almenys permet que sigui llengua cooficial. El tren se li hauria de dir TAV i la federació, Federación de Asociaciones de SOS Racismo en el Estado Español, que és com està inscrita. Tercer, de què és president Heribert Barrera?
En la meva opinió, no crec que es tracti de xenofòbia anticatalana en els tres casos que cita, sinó que responen al terrorisme d’Estat practicat per Espanya, sigui quina sigui la llengua que parlen els agredits. No es tracta d’un odi a allò català, sinó un odi a allò que qüestiona les institucions construïdes sobre la violència i la imposició. Tot i així, aquest és un fet generalitzat: un Estat Català també participaria d’aquest terrorisme, perquè és inherent a la pròpia lògica estatalista. Max Weber definia l’Estat com aquella institució que té el monopoli legítim de la violència (però violència, al cap i a la fi).
Un dels corrents més importants que lluiten per legitimar en el nostre país aquesta doctrina inherentment violenta que és l’estatalisme és el nacionalisme de tall conservador, que ha contribuït com a fervent aliat del nacionalisme espanyol o castellà al fre del progrés social a Catalunya. Aquest fa una lectura de la cultura com quelcom fred i immòbil que no pot impurificar-se d’ingerències estrangeres, oblidant de fet que les cultures més fortes són les més dinàmiques i assimiladores (vegeu l’anglesa, amb un lèxic producte del contacte amb múltiples llengües), mentre que aquelles que s’estanquen es tornen fràgils i ressentides. Per mi, el nacionalisme ha assassinat la cultura catalana, predicant que havia de conservar-se com si fos una urna en un museu. L’ascens de moviments culturals com el poètic dels "imparables" significa l’anhel de revitalitzar el que és ara una mòmia del passat. El sr. Heribert Barrera, sense anar més lluny, sembla que té aquesta visió de les coses. La cultura institucional, fomentada durant aquestes dècades, ha anestesiat el poble de Catalunya.
El mestissatge es converteix, llavors, en l’opció cultural més valenta: personatges tan importants com Guimerà o Ramon Llull van poder aportar tant a la nostra literatura per ser a cavall entre cultures. Oblidar les nostres arrels multiculturals és abandonar-nos a la ignorància i ferir de mort una cultura que ja agonitza des de fa temps.